Un matrimoni d’artistes jubilats que son una lliçó de vida.

He conegut una parella entranyable d’artistes jubilats que son una lliçó de vida.

La Maria Calaf i el Joan Madern de Vilafranca, m’han convidat a visitar casa seva. Un petit museu que ells s’han fet a mida. El Joan construint casetes de fusta i la Maria pintant quadres i també les casetes que fa el seu marit.

Casa seva és com un petit món imaginari, acollidor, fet a mida i ple d’art per tot arreu. No queda un pany de paret ni un espai on no es respiri l’artesania que ells han creat. Casa seva és un lloc màgic que et transporta a una altre dimensió, ple d’il·lusions, records entranyables i vida intensa. Fins i tot tenen un llum al sostre de l’artista Carles Munts.

El Joan era pintor de parets i al jubilar-se va començar a crear casetes nòrdiques, masies catalanes, cases de fusta, llars de foc, etc. Fins i tot la casa on va néixer al seu poble. Te infinitat de cases construïdes, com un petit poble en miniatura, tot fet a mà. També va fer l’Estació de Ferrocarril de Vilafranca i el Palau Baltà. Es pot veure de dia o de nit il·luminat, on també hi transcórrer un tren.

T’ho explica amb tanta il·lusió que als seus vuitanta i pico d’anys, sembla que t’ho expliqui un nen. Casa seva és com una casa de les seves, com una casa de nines, decorada amb molt de gust ja que tot s’ho ha fet ell mateix, des del sostre, les escales, les parets, les estanteries…

El Joan Madern (La Maria és més vengonyosa i no va voler sortir a la foto)

La petita terrassa plena de plantes i flors, és com un oasis on es respira diferent.

La Maria fa quaranta anys que va cada dia a la tarda a pintar a la Secció de Belles Arts del Casal La Principal de Vilafranca. Ha tingut molts professors i molts companys i companyes de classe però ara ja és la més antiga. És afable, agradable, oberta i generosa. Tot i que ha fet exposicions, no li agrada vendre la seva obra perquè desprès la “troba a faltar”…

No hi ha un pany de paret lliure perquè tot està ple fins el sostre de les seves pintures i de les casetes del Joan. La Maria, pinta en un racó preciós, amb una llum extraordinària on s’inspira per realitzar la magnífica pintura que crea. A les parets de la casa es pot veure les diferents èpoques de la seva pintura i la seva evolució com artista. Actualment, es decanta per una pintura menys clàssica, però segons em diu, a ella li agrada posar-hi molt de gruix de pintura als olis que treballa.

El Joan i la Maria es complementen molt be. Es nota que son fidels a les seves respectives vocacions i en presumeixen de fer-ho. Cada matí van a caminar una hora i desprès cap a casa, buscant trobar la propera caseta o la propera pintura de cada tarda al Casal. Estan plens d’il·lusions i així t’ho transmeten.

A l’escala, hi ha tota la Festa Major de Vilafranca pintada per la Maria. Quan arribes et donen la benvinguda i quan marxes t’acomiaden. Sembla com si s’escolti la música de cada ball…

Quin goig haver-los conegut. Els agreixo sincerament que m’obrissin les portes de casa seva sense que ens coneguéssim de res, però estic segura que sempre les tindré obertes per tornar a compartir estones agradables com les que vàrem passar plegats, parlant sense parar del que fan i del com els hi omple la seva vida la passió pel que fan.

Sempre he pensat que les persones anònimes son les que canvien el món.

Fotos i textos @Maria Rosa Ferré. No és pot publicar sense permís de l’autora.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s