Carrers amb noms femenins a Vilafranca del Penedès

Justificació

Una amiga em va dir que molt pocs carrers de Vilafranca tenen noms femenins. Per aquest motiu he volgut fotografiar les plaques i els carres de Vilafranc amb noms femenins i conèixer aquesta realitat.

A Vilafranca hi ha 360 carrers dels quals amb noms de dones o amb noms femenins nomes 27! (El 7’50%)

D’aquests, 13 son noms de religioses o noms de Santes!

  • Carme, (Convent de les monges carmelites de la Ordre de les Carmelites de l’Antiga Observança i Regular de Nostra Dona del Carme)
  • Mare Ràfols
  • Montserrat, per la Mare de Déu de Montserrat
  • Nostra Senyora, Rambla Nostra Senyora del Portal
  • Santa Clara
  • Santa Digna
  • Santa Fe del Penedès
  • Santa Joaquima de Vedruna
  • Santa Magdalena
  • Santa Margarida i Els Monjos
  • La Palma, per La Palma de Santa Caterina
  • Santa Maria dels Horts
  • Santa Maria

5 escriptores

  • Montserrat Roig
  • Maria Mercè Marçal
  • Anna Maria Saavedra
  • Maria Aurèlia Capmany
  • Ramona Via

5 propietàries o benefactores

  • Amàlia Soler
  • Assumpció Domènech
  • Viuda. Almirall (Francesca Carbó Huguet)
  • Oriol, Filomena Oriol  i Fornelio
  • Peguera, María Manuela de Peguera y de Pedrolo

2 Artistes

  • Assumpta Trens, 
  • Glòria Lasso

2 Mestres

  • Germanes Lara (Rosa i Àfrica)
  • Dolors Piera

Hi ha tres carrers més com son el carrer de Paloma, Pou de la Pina i Soledat que no he desenvolupat perquè no estan clars els seus origens.

També en algunes publicacions es detalla com a carrer de Vilafranca, l’Avinguda de la Mare de Deu del Vinyet, que es localitza al Polígon de Sant Pere Molanta però al veure la placa del carrer, indica “Ajuntament d’Olèrdola”.

Els barris de Vilafranca amb més presència de carrers amb noms femenins son Sant Julià, el Poble Nou i La Girada.

Carrers

1.- Amàlia Soler, carrer
Foto de la Fundació Amàlia Soler

Carrer amb aquest nom des del 15 de novembre de 1877 per un acord municipal.

Placa del carrer Amàlia Soler. Foto Maria Rosa Ferré

Amàlia Soler de Tord (Vilafranca del Penedès 30 de maig de 1837-  26 de desembre de 1918)

Els seus pares eren Rafael Soler Vallès (Passeig Rafael Soler) i Maria Felisa de Tord i d’Olzinelles, una família de Barcelona que van triar Vilafranca com a segona residència.

Carrer Amàlia Soler. Foto Maria Rosa Ferré

La Casa Amàlia Soler és un edifici protegit com a Bé cultural d’interès local.

Casa Amàlia Soler, carrer de la Cort, carrer Santa Maria. Vilafranca del Penedès. Foto Maria Rosa Ferré

Amàlia Soler de Tord, es va casar l’any 1876 amb Josep Ferrer Selles i va decidir quedar-se a viure a Vilafranca.

Setmanari “El 3 de Vuit” del 3-10-1988, TOTHOM 17-1-1972 i 6-5-1978

Arxiu Comarcal Alt Penedès

La senyora Amàlia Soler va morir sense descendència, per aixó va deixar la seva herència per les dones pobres de la vila. Llavors es va crear la “Junta de Mujeres Pobres de la Vila”, que a partir del 1980 va passar a ser una Fundació.

Pisos del carrer dels Ferrers. Foto Maria Rosa Ferré

Des de l’any 2007 es gestionen 19 pisos construïts al carrer dels Ferrers per la Societat Municipal d’Habitatge. També es disposa d’un Servei d’Atenció a domicili i pisos amb serveis compartits al carrer Tossa de Mar i al carrer Migdía.

2.- Anna Maria de Saavedra, carrer
Foto “Osuna37” de Vikipèdia

Aquest carrer rep el seu nom des del 22 de novembre del 2004 per un acord municipal.

Foto Maria Rosa Ferré

Anna Maria Saavedra i Macià (Vilafranca del Penedès, 13 de gener de 1905 – Barcelona 6 de gener del 2001)

Anna Maria Saavedra . Foto Maria Rosa Ferré

Va nèixer en una família aristocràtica. Era filla del poeta andalús Román de Saavedra i de Almenara.

Palau Macià. Foto Maria Rosa Ferré

Anna Maria residí la major part de la seva vida al Palau Macià de Vilafranca, situat a la Plaça de la Vila. Els darrers anys va marxar a viure a la Casa Santurce de Barcelona.

Casa Santurce, Barcelona. Foto Periago de Tripadvisor

El 1917 ingressà a l’Institut de Tarragona.

Foto web de Notre-Dame-de-Sion, Estrasburg

Del setembre de 1919 a juny de 1921 estudià al Pensionat de Notre-Dame-de-Sion, a Estrasburg.

Institut-Escola de la Generalitat de Catalunya. Foto Enzo, Vikipèdia

Entre el 1932 i el 1939 ensenyà català i llatí a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya.

Acció Catòlica (1923-1964), 21-7-1928 Arxiu Comarcal Alt Penedès

Va publicar una antología en castellà d’escrits de Ramon Llull.

“El Dia”, de Terrassa, li publicà nou poemes. Els seus poemes es van publicar el 2001 en Obra poètica (1919-1929).[

Entre el 1927 i el 1932 va traduir al català i va prologar per a la Fundació Bernat Metge.

Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

L’any 1927 i duran la IIª Exposició d’Art del Penedès que va tenir lloc a El Vendrell, va donar una conferència.

Va posar en marxa els actes d’homenatge a Eugeni d’Ors, que van tenir lloc el 1975 i el 1981 al Museu de Vilafranca, ara Vinseum.

L’any 1993, la Biblioteca de Cataluya va rebre la donació d’una vintena de poemes d’Anna Maria de Saavedra.

El 3 de Vuit, 4-1-1991 i 18-1-1991 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

El maig de 2016 se li va dedicar una jornada d’homenatge al claustre de Sant Francesc, a Vilafranca del Penedès i se’n van publicar les ponències.

L’any 2001, es va presentar al Museu de Vilafranca el llibre “Anna Maria de Saavedra. Obra poètica (1919-1929)”, un volum que recull la seva obra poètica i que publicà l’editor Ramon Nadal, d’Edicions i Propostes Culturals Andana, amb introducció de l’historiador vilafranquí Antoni Sabaté i Mill.

La Vanguardia, 7 d’agost del 2000 i 4 de juny del 1993

Convocatòria del III Premi Anna Maria de Saavedra. Actualment ja van per la V Edició.

Va morir a Barcelona el dia 5 de gener de 2001.

Placa del Passatge de Roman de Saavedra segons acord municipal de l’any 1959.
Era el pare de d’Anna Maria de Saavedra.
Foto Maria Rosa Ferré
3.- Assumpció Domènech, Plaça
Imatge del llibre de Josep Maria Soler

La Plaça porta el seu nom des de l’any 1998 per un acord municipal. Està situada al Barri de Sant Julià de Vilafranca.

Placa de la Plaça, Vilafranca del Penedès, foto Maria Rosa Ferré
Plaça Assumpció Domènech. Foto Maria Rosa Ferré

Va nèixer a Esparreguera el 1860 i va morir el 1923. És va casar amb Josep Oriol Rossell i Bages hereu de Can Cassanyes, de Sant Marçal del Penedès. Va viure uns anys al carrer de la Font, núm 10 de Vilafranca. (Casa original desapareguda)

Placa situada a la casa modernista Joan Solé Bosch al carrer de la Font número 13 de Vilafranca. Foto Maria Rosa Ferré

El matrimoni Rossell Domènech va tenir tres fills, i un dels seus nets va ser l’Oriol Rossell i Almirall, fundador dels Castellers de Vilafranca, que va nèixer precisament a la casa modernista del carrer de la Font, núm 13 i posteriorment, va acabar vivint al carrer de La Font, número 10, on inicialment havien viscut els seus pares.

Casa actual del Carrer de la font, número 10 on va viure iniciament la família i posteriorment l’Oriol Rossell.
Foto Maria Rosa Ferr

La seva tasca més destacada la va fer a la Creu Roja.

La Vanguardia, 20 de febrer del 1924

La Creu Roja va ser fundada per Henry Dunant l’any 1863 a Suïssa. La delegació de Vilafranca es va posar en marxa l’any 1906. Assumpció Domènech en va ser la Presidenta. El 1912 va rebre la primera medalla d’or de la Cruz Roja Espanyola i el 1913 va rebre la Gran Placa d’Honor y Mèrit de l’entitat.

4.- Assumpta Trens, carrer
Dibuix de l’Assumpta Trens realitzat pel Manel Baró

El carrer porta el nom des del 1994 per un acord municipal.

Placa del carrer, foto Maria Rosa Ferré

Assumpta Trens i Lluch (Vilafranca del Penedès 1908 – 27 d’octubre de 1993)

Carrer Assumpta Trens, Vilafranca del Penedès. Foto Maria Rosa Ferré
Cal Catani, carrer de La Font, 7 de Vilafranca. Foto Maria Rosa Ferré

Edifici a on hi havia Cal Catani, al número 7 del carrer de la Font, destaca el quadre ceràmic de rajoles, la xocolata desfeta i les coques.

Carrer de La font, 7 – Cal Catani – Esgrafiats de Jaume Busquets. Foto Maria Rosa Ferré

A la façana, hi ha uns esgrafiats obra de l’artista gironí Jaume Busquets. L’Assumpta Trens va treballar al negoci familiar tota la seva vida. Posteriorment el va traslladar a la Rambla Nostra Senyora.

Diaris Panadès, Penedès, La Voz del Penedès, Anys 1950, 1952, 1955, 1961, 1972 i 1983.

La Voz del Penedès (1981-1984), 461983 tRENS

Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Programes de les actuacions del Ballet. (Casal La Principal i col.lecció particular.

Va estudiar a Barcelona i va introduir el ballet a Vilafranca l’any 1940. Va organitzar diversos festivals, tant al local de l’Acció Catòlica, al Casino Unió Comercial i al Casal La Principal, on des de llavors el ballet va quedar incorporat com una secció més al Casal.

El 1947 va tirar endavant una secció de ballet per a nenes i noies al Casal.

El 1973, al Casal es va crear la Secció i se’n van fer càrrec Lourdes Grases i Montserrat Freixes. El curs 1992-93 la responsable va ser Anna Planas. 

El 27 d’octubre de 1993 va morir Assumpta Trens. El Festival d’aquell any va serun homenatge a la seva persona.

El curs 1994-95 va ser Neus Fransi, una de les seves deixebles qui es faria càrrec de la Secció de Ballet, ara Escola de Dansa.

La nova Escola de Dansa “Assumpta Trens” va ser inaugurada el dia 29 de desembre de 1994.

Actualment l’Escola Assumpta Trens segueix sent una escola de molt de prestigi.

5.- Carme, carrer

El carrer del Carme porta el seu nom des de l’any 1850 per acord municipal. Se’l coneixia pel carrer de les Monges. Al mateix lloc hi ha una placa amb el nom de Plaça del Carme.

Plaça del Carme i carrer del Carme. Fotos Maria Rosa Ferré

El carrer estava al costat del convent de les monges de l’odre de les Carmelites, fundat el 1562 per Santa Teresa d’Àvila.

El 28 de juliol del 1936 les monges  van marxar i es va enderrocar el convent.  Actualment hi ha l’Escola Estalella Graells.

6.- Dolors Piera, carrer
Foto: bloc Vaixellblanc

Carrer per acord municipal del 12 de novembre de 2004,

Foto Maria Rosa Ferré
Foto Maria Rosa Ferré

Dolors Piera Llobera (Puigvert d’Agramunt 21 de juliol de 1910 – Santiago de Xile 21 de febrer de 2002)

Va ser una mestre i sindicalista catalana.

Va estudiar al col·legi de les Dominiques de Lleida. Va posar en marxa el grup “Batec” i va introduïr del Mètode Montessori.

El 1934 es va traslladar a Vilafranca on va aplicar el mètode Freinet.

Es va casar amb Ramon Costa Jou, mestre de la Plana Rodona d’Olèrdola.

Va ser una de les fundadores  del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Es va tornar a casar amb Pere Aznar, company d’exili a Paris. Va viure a la República Dominicana i a Xile.

L’any 1965 i el 1977 va tornar a Barcelona.

7.- Germanes Lara, Passatge

L’acord municipal de donar nom al passatge va ser  del 15 de juny del 2000

Les germanes Rosa Lara Freixedes i Àfrica Lara Freixedes eren filles del fotògraf Adolf Lara Pacheco. Adolf Lara va ser un gran fotògraf.

Passatge de les Germanes Lara. Foto Maria Rosa Ferré

Les germanes Lara que vivien al carrer d’En Coll, número 6 i van néixer el 1898 i el 1901. La Rosa Maria tocava el piano i Àfrica el violí a la seva Acadèmia Lara on també donaven classes de solfeig, piano, violí i francès. La Rosa Maria va realitzar recitals a París, Brusel.les i Barcelona l’any1924.

Diari Acció Catòlica, anys 1925 i 1929 Arxiu Comarcal Alt Penedès

Eren molt ben considerades a Vilafranca. La Maria Àfrica va morir l’any 1989 i la Rosa Maria l’any 1990.

Vaig tenir la sort de conèixer la Rosa Maria i escoltar com tocava el piano.

8.- Gloria Lasso, carrer
Foto de “Encuentrolatinoradio”

L’ajuntament de Vilafranca va donar nom al carrer el 20 de novembre de 2006 (Actualment al carrer no hi ha cap placa)

Carrer Gloria Lasso (El carrer encara no te placaamb el nom) Foto Maria Rosa Ferré

Gloria Lasso, nascuda amb el nom de Rosa Maria Alejandra Pilar Inés i Gloria Coscolín Figueras (Vilafranca del Penedès 25 de novembre de 1922 – Cuernavaca, Mèxic 4 de desembre de 2005)

Gloria Lasso explica ella mateixa que tenia dues actes de naixement, una de Madrid i l’altre de Vilafranca i ella va decidir que seria de Vilafranca del Penedès.

Antic carrer del Duc de la Victòria, actualment carrer de Cal Bolet. Foto Maria Rosa Ferré

Va néixer al carrer Duc de la Victòria de Vilafranca. (Ara carrer de Cal Bolet des del 2004).

Fins els sis anys va viure amb una tia seva i desprès ja va anar a viure a Barcelona. Era una dona, extrovertida, simpàtica, emotiva, propera i una gran artista.

Diari Panadès, any 1958 Arxiu Comarcal Alt Penedès

De Barcelona va marxar cap a Madrid, on treballà com a locutora de Radio Madrid.

Va ser una cantant catalana de música lleugera que als anys cinquanta es féu famosa a França i recordada especialment per la cançó “Luna de miel”.

A la dècada del 1950 va gravar en català la “Sardana de la rosa”, amb música de Jaume Torrents i lletra del poeta Miquel Saperas.

El 1954 es va establir a França.

Diaris La Vanguardia, Acció Catòlica, Panadès, La Voz del Penedès, anys 1958, 1964, 1987 i 2005

Arxiu Comarcal Alt Penedès i hemeroteca LV

El 13 de gener de l’any 1958 va actuar al Casal La Principal a benefici d’obres assistencials de la Vila. Tot i que una forta afonía li va impedir realitzar un concert complert. Aquell va ser un esdeveniment multitudinari a la Vila.

Quan va arribar a Vilafranca va voler anar a la Basílica de Santa Maria on va ser rebuda amb una peça interpretada per l’orgue. Posteriorment va donar un tomb pel cementri per recordar els seus famliars.

Quan va veure les obres de Pau Boada a l’Ajuntament va demanar-li al pintor la possibilitat de poder tenir alguna obra seva però mai va ser possible. Pau Boada va anar a casa seva a Barcelona però ella no s’hi va presentar.

Imatge de l’any 1958 facilitada per Joan Palau, capità del F.C. Vilafranca de l’any 1958
Foto facilitada per Joan Palau, capità del F.C. Vilafranca l’any 1958 i que va fer entrega d’un ram de flors a la Glòria Lasso.
Foto Joaquim Aragonés
Imatge de l’any 1958 facilitada per Joan Palau, capità del F.C. Vilafranca de l’any 1958 Foto Joaquim Aragonés

Foto Joaquim Aragonés

Imatge de l’any 1958 facilitada per Joan Palau, capità del F.C. Vilafranca de l’any 1958 Foto Joaquim Aragonés

També va fer el servei d’honor al Camp de futbol de la Creu de Sant Salvador durant un partit del F.C.Vilafranca de 3ª Divisió contra el Reus Deportivo. El capità del Vilafranca era Joan Palau Inglada que va ser qui també li entregaria un ram de flors. Les fotos van ser realitzades per Joaquim Aragones i han sigut facilitades pel pròpi Joan Palau, que actualment te 95 anys i viu a l’Arboç.

Aquella matinal va ser possible gràcies a les gestions de Ràdio Vilafranca, dirigida llavors per Alfonso Chulvi.

El 1963 Gloria Lasso, s’instal·là a Mèxic.

Imatge del programa captada de You Tube

El 12 de gener de 1988 va actuar al programa “Angel Casas Show” de TV3. Val la pena visionar-lo per conèixer el caràcter extrovertit de la cantant.

Va morir a la ciutat de Cuernavaca a Méxic el 4 de desembre del 2005, lloc on residia amb la seva filla Maria José.

foto Viajefest a You Tube

Cuernavaca és un lloc preciós de Mèxic que particularment conec molt be per haver-hi fet llargues estades a casa dels meus amics, la Família Hernández Gómez.

9.- Mare Ràfols, carrer
Foto anònim. Vikipèdia

L’acord municipal de donar nom al carrer és del 9 de febrer del 1939 (el 1936 era el carrer Doctor Robert)

Foto Maria Rosa Ferré

Maria Josefa Rosa Ràfols i Bruna; (Vilafranca del Penedès, 5 de novembre de 1781 – Saragossa, 30 d’agost de 1853) va ser una religiosa, que va néixer a la “Masia-Moli” del recinte de l’actual Residència Mare Ràfols de Vilafranca del Penedès, Molí d’En Rovira.

Carrer de l Mare Ràfols, a Vilafranca. Foto Maria Rosa Ferré
Congregación de Hermanas de la Caridad de Santa Ana, fundada por Maria Rafols, Saragossa. Foto Maria Rosa Ferré

El 28 de desembre de 1804 arribà a Saragossa per fer-se càrrec dels serveis de l’Hospital de Nuestra Señora de Gracia, fundat el 1425.

Imatge de l’homenatge a la Mare Ràfols a la Basílica de Santa Maria i a la seva casa natal al Moli d’en Rovira de Vilafranca any 1924. Arxiu Comarcal Alt Penedès
Acció Catòlica (1923-1964), 26101941 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

És va retirar el 1845, a causa de la seva salut,

“Setmanari El Panadés, 29 d’agost de 1954 Arxiu Comarcal Alt Penedès

La Mare Ràfols a Vilafranca

Foto Maria Rosa Ferré

El recinte Molí d’en Rovira ha esdevingut punt neuràlgic de la congregació donant serveis als ciutadans de Vilafranca i comarca.

Col·legi de Sant Josep, anomenat “Col·legi de Santa Anna“; Foto Maria Rosa Ferré

Les germanes han estat presents al Col·legi de Sant Josep, anomenat “Col·legi de Santa Anna“ de Vilafranca, situat a la Rambla Sant Francesc, com a docents des de l’any 1936 al 1998.

10.- Maria Aurèlia Capmany, carrer
Foto de l’Arxiu fotogràfic de la família Capmany

L’acord municipal de donar nom al carrer, és del 5 d’octubre del 2001

Placa del Carrer de Maria Aurèlia Capmany . Foto Maria Rosa Ferré
Carrer de Maria Aurèlia Capmany. foto Maria Rosa Ferré

Maria Aurèlia Capmany i Farnés (Barcelona 3 d’agost de 1918 – 2 d’octubre de 1991) era una novel·lista, dramaturga i assagista, activista cultural, feminista i antifranquista.

Va rebre el Premi Sant Jordi de novel.la el 1968 amb l’obra “Un lloc entre els morts” i el Premi Joanot Martorell el 1948 amb “El cel no és transparent”. Fou presidenta del PEN català entre 1979 i 1983.

Diaris Acció Catòlica i Panadès del 4-5-1963 i 20-4-1963 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

Diaris Acció Catòlica i Panadès del 1974 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

Estudià a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. Va practicar la docència durant els anys 40 i 50 a l’Institut Albéniz de Barcelona i a l’Escola Isabel Villena a Barcelona.

Diaris “El 3 de Vuit” i “Tothom” dels anys 1970, 1989, 1991 i 1993 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

Amb la seva primera novel·la, “Necessitem morir” (publicada el 1952), quedà finalista del Premi Joanot Martorell de 1947, premi que va guanyar l’any següent, amb “El cel no és transparent”.

El 1959 va fundar l’Escola d’Art Dramàtic que va desaparèixer l’any 1975.

Setmanari “El 3 de Vuit” del 10 de març de 1989 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

L’any 1974 va fer el Pregó de la Festa Major de Vilafranca i el de les Fires de Maig de l’any 1989.

Programa de la FM’74 de Vilafranca – Arxiu Comarcal Alt Penedès

Va ser regidora a l’Ajuntament de Barcelona durant les primeres legislatures del (PSC) i membre de la Diputació de Barcelona, des del 1983 fins que es va morir el 2 d’octubre del 1991.

Va ser també membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i presidenta del Centre Català del Pen Club.

11.- Maria Mercè Marçal, passatge
Vikipèdia

L’acord municipal de donar el nom al passatge amb el seu nom es del 8 de març del 1999

Foto Maria Rosa Ferré

Maria Mercè Marçal i Serra, (Barcelona, 13 de novembre de 1952 – Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, narradora, editora i traductora catalana, catedràtica d’institut de català.

Va nèixer a Barcelona i el 1963 se’n va a estudiar el batxillera a l’institut de Lleida. El 1969 va estudiar Filologia Clàssica i desprès impartiria classes de català, a Sant Boi de Llobregat.

El 1972 es casa amb el poeta Ramon Balasch, i se separa el 1976.

Va guanyar el Premi Carles Riba de poesia amb el seu primer poemari, “Cau de llunes”, que es publicarà l’any següent.

A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.

I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

El 1973, Marçal va fundar l’editorial Llibres del Mall.

El 1976, s’iniciarà en el moviment feminista.

Setmanaris “El 3 de Vuit”, “La Voz del Penedès, anys 1982 i 1990 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

El 1979 crea la secció de feminisme de la Universitat Catalana d’Estiu i la coordina fins al 1985. El 1980, va nèixer la seva filla.

El 1979 publica el poemari “Bruixa de dol”.

El 1980 ensenyarà a l’Institut Maragall de Barcelona. Anys més tard, ensenya a l’Institut Joan Boscà. El 1982 publica “Sal oberta”, on explica el naixement de la seva filla.

A “Terra de mai”, també del  tracta el tema de l’amor entre dones.

El 1985 publica “La germana, l’estrangera”. L’última obra poètica que publica en vida és “Desglaç”.

El 1994, Marçal publica “La passió segons Renée Vivien”, la seva única novel·la, que rep molts premis.

El 1996 se li diagnostica un càncer. Mor el 1998 a Barcelona, als 45 anys, i és enterrada a Ivars d’Urgell. Abans de morir rep la Medalla d’Honor de Barcelona.

Durant la malaltia escriu bona part de “Raó del cos”, que es publicarà l’any 2000.

Pòstumament s’han publicat dues antologies de la seva poesia, “Sota el signe del drac” (2004), a càrrec de Mercè Ibarz.

S’ha publicat la primera biografia de Maria-Mercè Marçal, “Una vida” escrita per Lluïsa Julià i publicada per Galàxia Gutemberg.

12.- Montserrat, carrer

L’acord municipal de donar nom al carrer es de l’any 1876.

A prop de la Plaça Milà hi Fontanals, hi havia una capella que tenia un altar de pedra amb el retaule de la Mare de Déu de Montserrat..

Quan va desaparèixer la capella, es va donar el nom de Montserrat al carrer.

Foto Maria Rosa Ferré

El carrer Montserrat de Vilafranca del Penedès, neix a la Plaça Milà i Fontanals i acaba al carrer del Nord i té incorporada una plaça a tocar del carrer del Nord i Valls.

Foto Maria Rosa Ferré

Es un carrer que arriba fins el num. 36 per una banda i fins el 49 per l’altre.
Pertany al Barri del Centre Vila. Des de el Carrer Mossèn Coy fins el Carrer Orient, el carrer manté un espai força ampla, desprès a partir d’aquí i fins el carrer Bonaire s’estreny considerablement, per tornar-se a eixamplar fins a Cal Noi Noi, seu de la Colla Castellera Xicots de Vilafranca.

Foto Maria Rosa Ferré

Al carrer hi ha “El Portal  de la Torre de I’antic distribuïdor d’aigua de I’Espirall” del 1863 i recuperat el 1979 quan es va instal.lar presidint la placeta del carrer de Montserrat.

Es un carrer molt irregular. A tocar de la Plaça Milà i Fontanals, hi ha la casa de l’antiga família Barqué, la qual té un ferro forjat amb la indicació de l’any 1866.

13.- Montserrat Roig, carrer

L’acord municipal per donar nom al carrer és de l’any 1997

Foto Maria Rosa Ferré
Foto Maria Rosa Ferré

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 – Barcelona, 10 de novembre de 1991) va néixer a Barcelona. Escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges etc.

Va estudiar primària a l’Escola Divina Pastora de l’Eixample i després va cursar secundària a l’Institut Montserrat de Sant Gervasi.

Foto: Robert Ramos.

L’any 1961 ingressa a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, on va conèixer Maria Aurèlia Capmany.

L’any 1968 es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.

Es va casar amb l’arquitecte Albert Puigdomènech i es va separar al cap de tres anys. Desprès iniciaria una relació amb Joaquim Sempere i Carreras, director de la revista “Treball” del PSUC.

Va presentar i dirigir diversos programes de televisió especialment a TVE-2

L’any 1971 va guanyar el Premi Víctor Català, amb el recull de narracions “Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen”. Obté el Premi Sant Jordi de novel.la de 1976.

Setmanari El 3 de Vuit, 811-93, 19-4-91, 2-2-1990 – Arxiu Comarcal Alt Penedès

L’any 1976 va entrar a formar part de la junta de l’Ateneu Barcelonès com a vocal.

Setmanari “TOTHOM ” 7-4-1979, 17-5-1980, 30-11-1971, 19-12,1970, 25-12-1976

Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès.

També és destacable la seva tasca com a periodista. Va escriure a les revistes Serra d’Or, Oriflama, Jano i Destino.

L’obra “Els catalans als camps nazis” (1977), va ser Premi Crítica de Serra d’Or.

https://www.rtve.es/television/personatges/

Montserrat Roig va ser membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i vicepresidenta de la seva Junta Territorial del Principat de Catalunya (1989-1990). Morí a la Clínica del Pilar de Barcelona el 1991, víctima d’un càncer de mama.

Foto de la Biblioteca Montserrat Roig, a Sant Feliu de Llobregat

La Biblioteca Pública Central de Sant Feliu de Llobregat porta el seu nom com a homenatge.

14.- Nostra Senyora, rambla
Foto Maria Rosa Ferré

L’acord municipal de donar el nom a la rambla és del 9 de febrer de 1939.

El seu nom complert era Rambla Nuestra Senyora del Portal, per la capella que duia aquest nom.

La Rambla de Nostra Senyora forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La Rambla va ser un símbol de l’expansió urbanística de Vilafranca.

Foto Maria Rosa Ferré

També es va anomenar Carrer Nou de la Rambla i fins i tot Rambla Sant Magí per la capella del mateix nom.

L’any 1931 es va batejar amb el nom de Rambla Francesc Macià.

Casa Miró. Foto Maria Rosa Ferré

És una zona amb molta presència d’edificis modernistes, com la casa Miró, la més important de Santiago Güell i Grau de l’any 1905.

Seu de la Caixa d’Estalvis del Penedès a la Rambla Nostra Senyora de Vilafranca. (Actualment Banc de Sabadell)
Foto Maria Rosa Ferré

També cal destacar l’edifici de la Caixa d’Estalvis del Penedès de l’any 1953, amb importants esgrafiats a la façana, obra de l’artista Jaume Busquets Mollera.

15.- Oriol, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

Carrer dedicat a la senyora Filomena Oriol  i Fornelio. L’acord municipal per donar nom al carrer es del 11 de setembre del 1885.

Va néixer a Barcelona el 1841 i va morir a la mateixa ciutat el 7 de febrer de 1930.

Aquest carrer va rebre el nom de la propietària dels terrenys del nou carrer. La Senyora Filomena Oriol  i Fornelio, casada amb Lluis de Sayol Olzinella.

Setmanaria Acció Catòlica del 15-2-1930, Tothom 24-2-73 i Diari La Vanguardia 13-2-1930

Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès i LV.

Filomena Oriol era la propietària de nombroses finques a diferents indrets del Penedès, sobre tot a Pacs, Sant Martí Sarroca, Vilafranca i Piera.

Aquest carrer, connecta amb el carrer de Sant Julià, el d’Eugeni d’Ors i paral·lel a la carretera de Sant Martí.

La senyora Filomena també va escriure música. En concret la peça “Tango americano”. Aquesta peça es va poder escoltar a l’Auditori del Vinseum al concert titulat “Quatre dones i un piano”.

16.- Peguera, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

El carrer porta el seu nom des del 2 de juny de 1885 per un acord municipal.

Foto Maria Rosa Ferré

El carrer Peguera, és en honor a María Manuela de Peguera y de Pedrolo (1854-1881), Baronessa de Rocafort de Queralt.

Tothom, 30-12-72 Arxiu Comarcal Alt Penedès

El llinatge dels Peguera apareix documentat l’any 1124, com una família de cavallers de la noblesa catalana.

Armes dels Peguera
17.- Ramona Via, plaça
Foto Ajuntament El Prat de Llobregat

L’acord municipal de posar el nom a la plaça, va ser de l’any 1995

Placa de la Plaça. Les dues plaques estàn molt malmeses. Foto Maria Rosa Ferré

Ramona Via i Pros (Vilafranca del Penedès 5 d’octubre de 1922 – Girona 28 de febrer de 1991) fou una escriptora i llevadora catalana.

Va néixer a Foto Maria Rosa Ferré

Va néixer al’any 1925 a Vilafranca, però als tres anys va traslladar-se amb la seva família al Prat de Llobregat.

Ramona Via va començar a escriure de molt jove. Als 14 anys la família decideix enviar-la a la casa d’uns tiets seus a Les Cabanyes, a l’Alt Penedès.

El 1938 Ramona Via, només amb 14 anys, va ser admesa als exàmens d’infermera, carrera que posteriorment estudiaría.

Mentre rebia la formació d’infermera va començar a escriure, “Nit de Reis” (Diari d’una infermera de 14 anys), un dietari autobiogràfic que va de 1938 i 1939.

Setmanari “El 3 de Vuit” 6-3-92, 13-7-84, 23-8-91, 27-9-91 Arxiu Comarcal Alt Penedès

Es casà amb en Lluís Martínez i tingué dos fills.

Setmanari “El 3 de Vuit” 6-3-92, 13-7-84, 23-8-91, 27-9-91 Arxiu Comarcal Alt Penedès

També va ser col·laboradora habitual en mitjans de comunicació i en revistes científiques i culturals com Vida Nova, Prat, Cavall Fort,Patufet, Serra d’Or, el periòdic Delta o la revista Casal de Vilafranca.

El 1972 va publicar “Com neixent els catalans” on va escriure la seva experiència com a llevadora, a El Prat de Llobregat, des del 1945 fins al 1972.

L’any 1974 va guanyar la Flor Natural als Jocs Florals de la Ginestra D’Or a Perpinyà.

Centre d’Atenció Primària Ramona Via, El Prat de Llobregat

Ramona Via va morir el 28 de febrer de 1992 als 69 anys a l’Hospital de Girona. l’Ajuntament del Prat de Llobregat la va anomenar Filla Adoptiva a títol pòstum. Un dels Centres d’Atenció Primària del Prat de Llobregat porta el seu nom.

18.- Santa Clara, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

Es va donar nom a aquet carrer el 9 de febrer del 1939

El nom be del Monestir de Santa Clara que estava situat al carrer de Cid a prop de la Plaça Milà. El convent acollia les clarisses.

Foto Maria Rosa Ferré

El 1936 l’Ajuntament va decidir donar-li el nom del President Azaña. Aquest carrer enllaça amb la Carretera d’Igualada.

19.- Santa Digna, carrer
Foto Maria Rosa Ferré
Foto Maria Rosa Ferré

L’any 1862 era el camí que portava a la Capella de Santa Digna fundada al segle X i situada al Pi de la Serreta a prop del camí del Castell d’Olèrdola.

Santa Digna

Santa Digna, verge i màrtir va néixer a Còrdova l’any 853.

El 30 de setembre de 1936 l’Ajuntament va canviar-ne el nom pel de Joan Maragall i el 1939 va tornar a recuperar el seu nom original.

20.- Santa Fe del Penedès, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

L’acord municipal de donar el nom al carrer es de l’any 1966

Santa Fe del Penedès es el poble més petit de l’Alt Penedès amb nomes 379 habitants. (2018)

Foto Maria Rosa Ferré

Les seves primeres referències històriques es localitzen l’any 1142.

El portal de l’Església de Santa Maria de Santa Fe del Penedès.

És un carrer a tocar de la via del tren.

21.- Santa Joaquima de Vedruna, carrer

El carrer te el nom des del 7 d’aril de 1963

Dues versions del mateix carrer.

Foto Maria Rosa Ferré

Joaquima de Vedruna i Vidal (Barcelona 1783 – 1854) va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes. És venerada com a santa per l’Església catòlica.

La seva vida matrimonial estigué marcada per tres fets negatius: el rebuig dels pares del seu marit Teodor a Vic, la Guerra del Francès (1808-1814) i la mort de tres dels seus fills. El seu marit, Teodor contragué una tuberculosi, i morí el 1816 a Barcelona. (Tex de Vikipèdia)

Casa de la Caritat

A finals d’any 1852 la mare Joaquima, ja malalta, es traslladà definitivament a la Casa de Caritat de Barcelona, prop de la mare Veneranda Font.

Morí víctima del còlera a la Casa de Caritat de Barcelona el dia 28 d’agost de 1854, als 71 anys.

Col.legi Sant Elies, Vilafranca del Penedès. Foto Maria Rosa Ferré

El Papa Pius XII la va beatificar i el 12 d’abril de 1959 va ser santificada pel Papa Joan XXIII.

El Col.legi Sant Elies de Vilafranca va ser fundat l’any 1881 per Paula Bellpuig, superiora general de Carmelites de la Caritat de l’ordre de la mare Joaquima Vedruna. El Col.legi es va instal.lar en un principi al carrer Santa Magdalena i desprès al carrer Puigmoltó-carrer del Carme.

En aquest col.legi hi vaig passar els meus millors anys.

22.- Santa Magdalena, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

L’acord municipal de donar el nom al carrer és del 9 de febrer del 1939

Hi ha referències d’aquest carrer d’abans del 1870, que també va ser conegut com a Camí del Cementiri.

El Carrer de Santa Magdalena és un carrer del municipi de Vilafranca que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El carrer de Santa Magdalena enllaça el carrer dels Ferrers i amb la carretera de Guardiola de Fontrubí.

Foto Maria Rosa Ferré

Era el carrer d’entrada a la Vila des de Barcelona cap a Tarragona, passant pel carrer dels Ferrers i de la Cort i carrer Sant Pere.

El carrer portava cap a l’Església de Santa Magdalena.

Foto Maria Rosa Ferré

El 20 de maig del 1931 l’Ajuntament li va canviar el nom pel de Isidre Rius, boter de professió i diputat provincial.

El 9 de febrer del 1939 se li va tornar el nom de Santa Magdalena.

23.- Santa Margarida i Els Monjos, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

L’acord municipal per donar el nom al carrer es de l’any 1964

Foto Maria Rosa Ferré

Santa Margarida i Els Monjos és un municipi de l’Alt Penedès amb 7.503 habitants, (2018) amb diferents nuclis de població.

Al terme s’hi troba el castell de Penyafort, on sembla que hi va néixer Sant Raimon de Penyafort l’any 1185.

24.- Santa Maria, carrer i Santa Maria, plaça

El carrer de Santa Maria te el seu nom des del 1939 i la Plaça del 20 d’octubre de 1977 tot i que es tenen referències des de l’any 1850.

Foto Maria Rosa Ferré

Del carrer de Santa Maria era un dels carrers de la Vilafranca se’n localitzen referències des de l’any 1389. El 30 de setembre del 1936 l’Ajuntament li va canviar el nom pel de President Companys i el 1939 va tornar a recuperar el carrer de Santa Maria.

25.- Vídua Almirall, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

Aquest carrer del Barri de Sant Julià es va obrir entre els anys 1962 i 1965.

Foto Maria Rosa Ferré

Francesca Carbó Huguet (Vilafranca del Penedès 1879 – Barcelona 1955). Francesca es va casar el 1901 amb Josep Almirall Trius, industrial de Barcelona.

La Vanguardia, 9-3-1901
Acció Catòlica 5 d’abril de 1930.
Arxiu Comarcal Alt Penedès

Panadés (1941-1971), 12/4/1952 Arxiu Comarcal Alt Penedès

Tot i residir a Barcelona, feia llargues estades a la vila. La seva germana Josepa es va casar amb Joan Torres Casals i, per tant, era tia de Miquel Torres Carbó.

El 1926 va col·laborar amb la I Exposició d’Art del Penedès.

Foto Maria Rosa Ferré

Se la recorda per haver costejat el 1927 la instal·lació i el manteniment de l’escola dels pares maristes a l’antiga casa pairal dels Magarola. Aquesta casa estava situada on avui hi ha una oficina bancària, al carrer de Sant Joan. Hi ha una placa a la façana que ho recorda.

Panadés (1941-1971), 12/3/1955
Arxiu Comarcal Alt Penedès

El 6 de novembre de 1955, vuit mesos després de la seva mort, exalumnes de l’escola li reten un homenatge descobrint una placa al carrer amb el seu nom, entre altres actes.

*Text: Toponímia de Vilafranca del Penedès

26.- La Palma, carrer
Foto Maria Rosa Ferré

El 25 de novembre de 1936 aquest carrer es deia Joaquin Maurin i el 9 de febrer del 1939 se li va donar el nom del carrer de la Palma.

El 1379 el nom complert era el carrer de la Palma de Santa Caterina.

A les terres de la Corona d’Aragó, el culte a Santa Caterina va tenir una gran importància.

El 1345 el carrer es deia carrer dels Pintors.

27. Santa Maria dels Horts, camí
Foto Maria Rosa Ferré

L’acord municipal de donar nom al carrer es del 20 de novembre del 2006.

Esglèsia romànica Santa Maria dels Horts. Foto Maria Rosa Ferré

Santa Maria dels Horts és la única ermita romànica dins el terme municipal de Vilafranca i està situada dins el recinte de la masia que porta el mateix nom.

Institut Català de les Dones

l’Institut Català de les Dones, ha identificat un miler de carrers amb nom de dona arreu del territori. Es tracta d’un mapa col·laboratiu que la institució ha impulsat i que ja està disponible a http://www.carrersdones.cat.

L’objectiu és que tothom contribueixi a ampliar el mapa localitzant nous carrers, ja que només cal registrar-s’hi per participar-hi.

https://dones.gencat.cat/ca/inici

Biografia consultada

L’abans, Vilafranca del Penedès Recull Gràfic 1862-1965

Omnium Cultural

Institut d’Estudis Penedesencs

Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Setmanaris i Diaris, Acció Catòlica, Panadès, El 3 de Vuit, La Vanguardia,

Els carrers de Vilafranca del Penedès, Josep Martí Soler, Edicions i Propostes Culturals Andana,S.L.  2014

Miscel.lània Penedesenca 1982 “V”, Institut d’Estudis Penedesencs

Els Vilafranquins del segle XX de Manuel Benach i Torrents

Societat d’Esbarjo, Cultura i esports La Principal, Llibre del Centenari 1904-2004, Joan Solé i Bordes

Vikipèdia

Blog: Toponímia de Vilafranca del Penedès

F.C.Vilafranca 1904-2004 Crònica de Cent anys de futbol. Josep Maria Batet Sánchez.

Observacions

Notícia de RTVilafranca del 10 Març 2020
Josep Mª Soler
Història i curiositats d’alguns dels carrers més populars de Vilafranca. RTVilafranca
  • Només 65 noms de dones entre els carrers de tot l’Alt Camp
  • El 74 % dels carrers amb nom de dona que hi ha a l’Alt Camp fan referència a personatges relacionats amb la religió
  • Només el 7% dels carrers de l’Urgell porten nom de dona enfront al 23% que estan dedicats a personatges masculins
  • Dels 284 carrers i places que hi ha a Mollet només 11 porten nom de dona
  • Amb la incorporació de 4 de nous a la Sagrera, la ciutat de Barcelona, disposa de 288 vials amb noms femenins
  • l’Associació de Dones i la CUP de Navarcles feminitzen els noms dels carrers. Dels 45 carrers del poble que porten noms de persones, nomès 3 corresponen a dones
  • L’Ajuntament de Solsona posarà noms de dona a tres carrers de la Cabana del Silo
  • Menys del 10% dels carrers de Reus tenen nom de dona
  • Els carrers que quedaven a Lleida amb noms franquistes ja llueixen els noms de dones
  • Les dones prenen les places i carrers gironins
  • Només l’11% dels carrers de Badalona tenen nom de dona
  • Només el 8,5% dels noms de carrers de Calella són de dona
  • La Seu proposa quatre noms de dona per als seus carrers
  • Visita guiada als carrers dedicats a dones a Begur dins el Dia Internacional de les Dones
  • A Roses, hi ha 131 carrers amb noms propis d’homes i només dos de dones
  • Només sis carrers d’Igualada estan dedicats a figures històriques femenines
  • El Morell demana als seus veïns que posin un nom de dona a una plaça
  • Maldà bateja el primer carrer amb nom de dona, dedicat a Maria Rúbies
  • Roser Font: “Iniciem un procés perquè als carrers de Torroella i l’Estartit hi hagi carrers amb noms de dona”
  • Manacor només té vuit carrers dedicats a dones en tot el municipi
  • Joana Raspall, Isabel de Villena i nous noms de carrers a Sant Cugat
  • ERC demana més noms de dona pels carrers de Vilafranca
  • En el cas de les plaques dels carrers de Vilafranca que he fotografiat, he vist que a un mateix carrer, algunes plaques porten noms diferents. (Carrer de la Mare Vedruna-Carrer de Santa Joaquima de Vedruna) entre d’ltres.
Vist pels carrers de Vilasfranca. Foto Maria Rosa Ferré

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s