El modernisme a Vilafranca del Penedès

Tot surt del gran llibre de la naturalesa; les obres dels homes són ja un llibre imprès. Antoni Gaudí

Justificació

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a finals del segle XIX i al començament del segle XX. El Modernisme es coneix en altres països com a Art Noveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra), Tiffany (als EUA), Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o WienerSezession (a Àustria), Stile ‘900, Floreale o Liberty (a Itàlia).

A l’Alt Penedès, el ressorgiment econòmic va iniciar una corrent artística i cultural i Vilafranca va canviar.

Es van fer construccions utilitzant el maó vist en alguns edificis i vitralls i baranes de ferro forjat en finestres i balcons. A Vilafranca cal lligar la realització de l’arquitectura modernista a una inversió dels guanys de la riquesa vinícola de l’època, doncs les exportacions del vi a ultramar aprofitant la crisi de la filoxera a França es venien a un bon preu, així com també el comerciant local que es dedicava a l’exportació o al comerç vitivinícola, es guanyava be la vida. Aquí cal afegir-hi els “americanos” tornats de Cuba amb molts diners que es volien fer cases grans i boniques, com l’Asil Inglada Via, amb capital procedent “d’americanos”. (Font : Vikipèdia)

A Vilafranca he localitzat un total de 60 referències modernistes que he fotografiat. Hi ha però, algunes edificacions nomès amb alguns detalls modernistes que no he captat per no ser massa destacats.

També he inclòs diaris amb referències modernistes, publicitat, rutes, etc. i uns breus textos dels arquitectes, mestres d’obres, vidriers, escultors, etc. que he citat de les cases que he triat.

1.- Casa Solé

Avda. de Barcelona, 8 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Eugeni Campllonch i Parés, any 1904

La Casa Solé és un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a Bé d’interès cultural.

La casa està situada en la zona d’eixample i va ser projectat per Josep Solé l’any 1904.

El nom de l’Avinguda de Barcelona el va donar l’Ajuntament de Vilafranca l’octubre del 1977.

2.- Residència Inglada Via

Carrer d’Hermenegild Clascar, 15-19 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau, any 1914-1916

l’Asil Inglada Via és una edifici modernista de Vilafranca protegit com a bé cultural d’interès local.

L’edifici, és va inaugurar el el 25 de junio de 1916 per acollir les dones pobres de la vila, a instàncies de la família Inglada Via.

L’obra respon a les característiques del llenguatge modernista.

És l’obra més gran en dimensions del modernisme vilafranquí.

Desprès de la guerra va passar a la Caixa d’Estalvis del Penedès que el va administrar com a Residència fins fa uns anys i ara, depèn de la Fundació Pinnae, ex Fundació de l’esmentada Caixa.

L’acord municipal  de donar el nom al carrer Hermenegil Clascar es del 24 d’abril del 1888.

3.- Casa Vicenç Mestres Juvé “Casa Martorell”

Carrer d’Hermenegild Clascar, 21-23 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau, any 1904-1929

La Casa Vicenç Mestres és un edifici de Vilafranca protegit com a bé cultural d’interès local.

Edifici projectat l’any 1914 per Santiago Güell i Grau i reformat, pel mateix arquitecte, l’any 1929.

El llenguatge arquitectònic respon a les característiques del modernisme.

4.- Casa Font-rodona o Cal Freixedas – actualment el Consell Comarcal de l’Alt Penedès 

Carrer d’Hermenegild Clascar, 21-23 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Antoni Serrallach, any 1903

L’any 1992, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès va adquirir l’edifici ja que amenaçava ruïna i va començar aquell mateix any les obres de rehabilitació i hi va traslladar la seva seu a la primeria del mes de gener de 1993.

5.- Casa Rigual Artigas“Casa Nogués”

Carrer Sant Bernat, 17 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Antoni Pons Domínguez, any 1912

La Casa Rigual Artigas és un edifici de Vilafranca inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

6.- Casa Just o Cal Pecero i Tos

Rambla Sant Francesc, 20 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau, any 1905

La Casa Just, abans coneguda com a Cal Pecero, és de modernisme tardà.

És l’única casa de Vilafranca amb mosaics d’aquest tipus.

7.- Centre Agrícola

Passatge Alcover, 2-6 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: August Font i Carreras any 1892

El Centre Agrícola és un edifici de Vilafranca protegit com a bé cultural d’interès local.

El Centre Agrícola va ser projectat l’any 1892 per August Font i Carreras. Era la societat dels propietaris rurals.

L’edifici està situat a l’eixample del segle XIX. La façana principal dóna a la Rambla de Nostra Senyora.

El Passatge Alcover té aquest nom des de l’any 1876 per un acord Municipal.

8.- Casa Galtés i Mainé, Fàbrica de Licors i Caves Mascaró

Carrer del Casal, 5-9 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau any 1912

La Fàbrica de Licors i Caves Mascaró és un edifici de Vilafranca protegit com a bé cultural d’interès local.

El carrer del Casal te aquest nom per acord municipal del 18 de març del 1977.

9.- Magatzem de Magí Figueres i Galofré, Cal Figueres de Manlleu

Carrer General Prim, 12-14 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau any 1904

El Magatzem de Magí Figueres i Galofré o Cal Figueras de Manlleu és un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

L’acord municipal de donar nom al carrer General Prim es de l’1 d’agost del 1893 per segregació de la Rambla Sant Francesc.

10.- El Parquet

Av. de Lluís Companys 50 Vilafranca del Penedès

Propietari: Rafael Bolet any 1908-1922

El Parquet és una construcció del municipi de Vilafranca del Penedès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’autor d’aquesta obra és Rafael Bolet, florista i artista autodidacte vilafranquí.

L’acord municipal de donar nom a L’avinguda Lluís Companys és de l’any 1992.

11.- Casa de Ramona Quer Via

Carrer Consellers, 6  Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau any 1906

El nom del carrer Consellers, va ser per un acord de 1 d’agost de 1893. És un dels antics carrers que pertanyien a la Vilafranca emmurallada. Tambè era el carrer de Les Mosques.

12.- Casa Josep Bertran i Montserrat

Pl. Jaume I, 18 i 24 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau  1914

És un edifici modernista del nucli històric i monumental de Vilafranca.

L’acord municipal de donar nom a la Plaça Jaume I, es de l’1 d’agost de 1893, arran de la segregació de la Plaça de l’Oli i la Plaça de Santa Maria, a fi de crear una nova plaça.

13.- Casa Torres, Casa Figueras Sabater

c/ Misser Rufet, 7. Plaça de l’Estació, 1.Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau  1873 (Mestre d’obres Miquel Elias i Güell i Santiago Güell)

És un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès, protegit com a bé cultural d’interès local.

L’acord municipal de donar el nom del carrer Misser Rufet es del 27 de maig del 1867.

14.- Casa Cañas i Mañé (Cal Sábat)

Rambla de Nostra Senyora, 20 i carrer Palma, 33 Vilafranca del Penedès

Arquitecte : Antoni Pons i Domínguez 1911-1916

L’acord municipal de donar nom a la Rambla Nostra Senyora és del 9 de febrer del 1939.

L’acord municipal de donar nom al carrer de La Palma, es del 9 de febrer de 1939 que va canviar el nom de Joaquin Maurin que tenia del 1936.

15.- Casa Artigas, Casa Tomás

Carrer Parellada, 11-13  i Font, 2 Vilafranca del Penedès

Arquitecte : Casa del 1879 reformada per Santiago Güell i Grau el 1913

La Casa Artigas, o Casa Tomàs, Casa Galofré, és una obra de Vilafranca del Penedès  protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

El nom actual del carrer de La Parellada, se li va donar el 20 d’octubre del 1977, recuperant així el seu antic nom.

16.- Casa Artur Inglada, Casa Miró

Rambla Nostra Senyora, 47 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau  1905

La Casa Miró, és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

La Casa Miró és una de les millors obres del modernista Vilafranquí.

17.- Casa Torres i Casals, Casa Fortuny

Rambla Nostra Senyora, 11-13 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau 1905

La Casa Fortuny o Casa Torres i Casals, és un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès loc

18.- Monument a Milà i Fontanals

Rambla de Sant Francesc, Vilafranca del Penedès

Arquitectes: Enric Monserdà i Vidal / Eusebi Arnau (escultures) / Manuel Fuxà (bust) 1908-1912

El Monument a Milà i Fontanals és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1818 – 1884), filòleg i estudiós de la poesia popular i figura clau de la Renaixença catalana.

19.- Fanals del carrer de Santa Maria

Vilafranca del Penedès

El carrer de Santa Mari era de la Vilafranca emmurallada i ja se’n troben referències des de l’any 1389. El 30 de setembre del 1936 és va dir carrer del President Companys. L’acord de retornar el nom al carrer es del 9 de febrer de 1939.

20.- Casa Jané i Alegret, o Casa Guardiet Berrozpe

Carrer de la Cort, Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Eugeni Campllonch i Parés any 1909

La Casa Guardiet-Berrozque, també anomenada Casa Jané i Alegret, és un dels edificis que conformen la imatge del carrer de la Cort de Vilafranca del Penedès, protegit com a bé cultural d’interès local.

El carrer de la Cort és un dels més antics de la Vila. En tenim referències des de l’any 1379.

21.- Casa Badia

Av. Tarragona, 72 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau  1914

La Casa Badia és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Les referències del nom de Carretera de Tarragona hi son d’abans del 1850.

22.- Casa Mercè Torras

Carrer Puigmoltó, 3, Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Eugeni Campllonch i Parés any 1908

La Casa Mercè Torras és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Del carrer Puigmoltó hi ha referències des de l’any 1394.

23.- Casa Maria Raurell

Carrer Sant Pere, 16  Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell Grau 1914

La Casa Maria Raurell és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’acord municipal de retornar el nom al carrer Sant Pere és del 9 de febrer del 1939.

24.- Casa Claramunt

Plaça Jaume I, 24  Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell Grau 1905

La Casa Claramunt és un edifici modernista del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

L’acord municipal de donar el nom a la Plaça Jaume I, és de l’1 d’agost de 1893.

25.- Casa Guasch Estadella

La Parellada, 39 Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell Grau 1905

La Casa Guasch i Estalella, amb la Farmàcia Guasch, és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

Son molt interessants les portes amb vidres de colors interiors.

26.- Casa de Josepa Florit i Esteve

Plaça de la Constitució, 26 Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell Grau Any 1907

L’acord municipal de donar nom a la Plaça Constitució, és del 1980.

27.- La Cripta de Santa Maria

Plaça de Santa Maria, Vilafranca del Penedès

Josep Llimona i Bruguera, Any 1916

La cripta va ser construïda entre els anys 1558 i 1561.

El conjunt escultòric que presideix la cripta és un davallament de la Creu, obra de Josep Llimona.

L’altar de sant Fèlix és de marbre blanc i roig. Els llums forjats de l’Altar de Sant Fèlix son de gran valor.

28.- Casa Vidal i Folquet o Casa Albert Moliner

Carrer de la Font, 59 Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Eugeni Campllonch i Parés any 1896-1899,

La Casa Albert Moliner o Casa Vidal i Folquet, és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

El nom del carrer de la Font es recupera per acord Municipal el 9 de febrer del 1939

29.- Casa Batlle Planas o Casa Serdà

Carrer Sant Pere, 34-36 Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell Grau, Any 1908

La Casa Batlle i Planas és un edifici al municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

Coneguda abans per la casa del Pagés de BelIavista.

L’acord Municipal de retornar el nom al carrer Sant Pere és del 9 de febrer del 1939.

30.- Magatzem Mory

carrer del Sol, 26 Vilafranca del Penedès

Arquitecte:  Santiago Güell i Grau 1917

El Magatzem Mory és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’Ajuntament de Vilafranca va donar el nom del carrer del sol l’1 d’agost del 1893.

31.- Ajuntament de Vilafranca del Penedès

Carrer de la Cort, 14, Vilafranca del Penedès

Arquitecte; Reforma: Eugeni Campllonch i Parés Any 1909

La casa de la Vila és un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

Edifici públic d’origen medieval que consta de dos pisos i golf

A la sala de Sant Ramon hi ha uns murals combinant pintura policroma i esgrafiatsque va realitzar el pintor Pau Boada i Mercader.

Últimament s’hi han fet importants reformes a la planta baixa recuperant antigues estructures.

32.- Casa Elias Valero o Casa Berger Balaguer

Rambla de Nostra Senyora, 6 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1910

La Casa Elias Valero, Casa Berger Balaguer o Ca la Remei del Forn, és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

Des del 22 de desembre de 1986 es va habilitar a la planta baixa una Sala d’exposicions inaugurada amb l’exposicio “Sis pintors viafranquins”.

Aquesta sala era responsabilitat de la Fundació Caixa Penedès i actualment ho és de la Fundació Pinnae que tambè disposa d’un magnífic Auditori a l’interior de l’edifici amb una capacitat de 270 persones. Aquest auditori es va inaugurar el 28 de maig de 1987 que inclou un magnífic orgue construït expressament pel lloc, format per 17 tubs de flautat i 12 de Coral baix. Aquest instrument va ser obra de l’organer Gabriel Blancafort de Collbató. Hi van treballar 12 mestres artesans de diferents matèries.

En aquest Auditori s’hi realitzen concerts cada temporada.

33.- Casa Germanes Estalella

carrer dels Ferrers, 60 Vilafranca del Penedès

Arquitecte; Eugeni Campllonch, 1908

L’edifici situat al carrer Ferrers, 60 és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Del carrer dels Ferrers, se’n tenen referències des del 1301.

34.- Estació del Ferrocarril

Plaça de l’Estació s/n. Vilafranca del Penedès

15 d’abril de 1865

Vilafranca del Penedès és una estació de ferrocarril propietat d’Adif situada a la població de Vilafranca del Penedès. L’edifici de l’estació protegit com a bé cultural d’interès local.

Aquesta estació de la línia de Vilafranca va entrar en servei l’any 1865. La Plaça de l’Estació va recuperar el seu nom antic l’octubre del 1997.

35.- Magatzems Berger

carrer de Pere Alagret, 90-92 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Antoni Pons i Domínguez 1920,

Els Magatzems Berger són un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

El carrer Pere Alagret te aquest nom per acord municipal des del 30 de març del 1939.

36.- Casa Serdà i Vallés o Serdà Ros

Rambla de Sant Francesc, 15 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Anys 1888-1910

La Casa Serdà Ros, o Casa Serdà i Vallès, és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès protegida com a bé cultural d’interès local.

37.- Casa de la Festa Major- Mercat de Gallines i Menuts

Plaça de la Vall del Castell, 13, Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1913

El Mercat de Gallines i Menuts és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

L’acord municipal de donar nom a la Plaça Vall de Castell és del 28 de maig del 1930.

38.- Cal Figarot, Casa Maria Via Raventós

Carrer del General Prim, 11 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Agustí Font i Carreras, Any 1888

Cal Figarot és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

l’any 1984 s’adapta per ser la seu dels Castellers de Vilafranca.

39.- Josep Olivella Ràfols

carrer Sant Pere, 134 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell Grau Any 1885

La Casa Olivella i Ràfols és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

40.- Salvador Collazo, DO.Cava

Avda. Tarragona, 24 Vilafranca del Penedès

Arquitecte Santiago Güell Any 1906

La Casa Vídua Just, o Casa Silvio Salvador, és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès  protegida com a bé cultural d’interès local.

Coneguda antigament per cal Senyoret de la Bleda.

41.- Joan Solé Bosch

carrer de la Font, 13 Vilafranca del Penedès

Arquitecte Santiago Güell, 1911

Com anècdota, a la façana de la casa hi ha una placa que indica que hi va néixer Oriol Rossell Almirall, el 8 de febrer de 1919, fundador dels Castellers de Vilafranca.

El carrer de la Font recupera el seu nom  el 9 de febrer del 1939. És tenen referències des de l’any 1600.

42.- Casa Jané Formosa,

Carrer General. Prim, 15 Vilafranca del Penedès

Arquitecte Pere Ros i Tort Any 1901

43.- Casa Trabal i Tauler, Can Trabal

Plaça Jaume I, número 13 Vilafranca del Penedès

Arquitecte Santiago Güell 1893

La Casa Trabal i Tauler és una obra de Vilafranca del Penedès protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

44.- Escorxador Municipal

Carrer Escorxador, 21 Vilafranca del Penedès

Arquitecte Santiago Güell i Grau Any 1900

Construït per Santiago Güell i Grau el 1900 va ser inaugurat dos anys més tard com a Escorxador Municipal i va ser utilitzat fins el 1991.

L’acord municipal de donar nom al carrer de l’Escorxador és de l’any 1998.

45.- Mercat de la Carn

Plaça de l’Oli, 1 cantonada amb la Plaça de la Vall del Castell

Vilafranca del Penedès

Arquitecte : Adrià Casademunt i Vidal Any 1878

El Mercat de la Carn és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

De la Plaça de l’Oli se’n tenen referències des de l’any 1473. Aquest any s’ha reformat.

46.- Casa Canals

Carrer Amàlia Soler, 26-28 Vilafranca del Penedès

Arquitecte : Antoni Pons Domínguez Any reforma 1920

La Casa Canals és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’acord municipal de donar el nom al carrer Amàlia Soler es del 15 de novembre de 1877.

47.- Panteó de la família Via Oliveras – Llar Ancianitat Inglada Via

Cementiri de Vilafranca del Penedès

Ctra. B-2127 de Vilafranca a Guardiola. Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau  Any 1902

És un dels panteons més grans del cementiri i és localitza just a l’entrada de la porta principal del primer recinte.

48.- Panteó Ramon Marimon

Cementiri de Vilafranca del Penedès

Ctra. B-2127 de Vilafranca a Guardiola. Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Josep Domènech Estepà  Any 1913

Aquest panteó es va projectar l’any 1913 i es va acabar de contruir el 1914. Tot ell està ple de flors molt treballades.

49.- Casa Font

Av. Tarragona, 91 bis i 93. Vilafranca del Penedès

La Casa Font és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

50.- Casa Serra i Coromines

Plaça de l’Estació, 5 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Antoni Vila i Palmes el 1891

51.- Casa Pelegrí Güell i Grau o Cal Esclasans

Carrer de La Palma, Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1913

La casa Pelegrí Güell és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès  protegit com a bé cultural d’interès local.

52.- Casa Vives (ca I’Armendares), Casa Lídia Vallés i Figueres

Carretera de Tarragona,1 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1907

Aquesta casa actualment està totalment reformada.

53.- Antic Hospital Comarcal

Carrer Sant Pere, 3 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: August Font i Carreras Any 1890

L’Antic Hospital Comarcal és una obra del municipi de Vilafranca del Penedès inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

L’any 1929, l’Ajuntament cedeix l’usdefruit a la Junta de l’Hospital.

El carrer és conegut popularment amb el nom de Sant Francesc, nom de l’esglèsia que està quasi a l’inici del carrer. També va ser molt conegut com a carrer de l’Hospital.

54.- Casa Torres,

Avda. de Barcelona, 65 Vilafranca del Penedès

És notable pels ferros forjats dels balcons i alguna decoració en I’obra.

El nom actual d’Avinguda de Barcelona, el va donar l’Ajuntament de Vilafranca l’octubre de l’any 1977.

55.- Barana casa

Passeig Rafael Soler, 3 Vilafranca del Penedès

Tanca al passeig de la vía que separa el carrer d’una casa, fet a base de trossos de mosaic irregulars. Casa actualment enreforma.

El Passeig Rafael Soler, te el nom des del juny de l’any 1909 per un acord municipal.

56.- Convent de les Germanes de la Vetlla

Carrer Ponent, 56-62 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau.

El Convent i capella de les Germanes de la Vetlla és un edifici de Vilafranca del Penedès protegit com a bé cultural d’interès local.

57.- Casa Antoni Girona Casals

Rambla Sant Francesc, 10 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau. Any 1902

58.- Ca l’Aixelà Rambla Nostra Senyora, 18 i carrer de La Palma, 31

Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1912

La Casa Aixelà és un edifici del municipi de Vilafranca del Penedès que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La façana posterior no te res a veure amb la façana principal.

Actualment aquest edifici presenta un estat de força deixadesa.

59.- Casa de Ramon Escasany i Puig

Carretera de Barcelona, 27 Vilafranca del Penedès

Arquitecte: Santiago Güell i Grau Any 1916

En aquesta casa hi estaquen les decoracions florals de margarides i vegetals.

60.- Passatge del modernisme, Vilafranca del Penedès

A Vilafranca també hi ha el Passatge Modernisme per acord Municipal del 26 d’abril de l’any 2002, per reconèixer el moviment cultural de finals del segle XIX i principis del segle XX i que va tenir una gran incidència en l’arquitectura i les arts decoratives del Penedès i de tot Catalunya.

Entre els arquitectes catalans modernistes cal destacar Antoni Gaudí i Cornet, Lluís Domenech i Muntaner i Josep Puig i Cadafalch.

Arquitectes, escultors i artistes del modernisme citats

Santiago Güell Grau, arquitecte

(1 de febrer de 1869 – 31 de desembre de 1955)

Santiago Güell, arquitecte, politic local, batlle, conceller i arquitecte municipal del 1893 al 1904 i del 1910 al 1918, fou l’home que deixà el conjunt urbà vilafranquí solcat de belles mostres d’arquitectura modernista i noucentista.

(Vikipèdia)

Eugeni Campllonch i Parés, arquitecte

(Vilafranca del Penedès, 1870 – Buenos Aires 1950)

Eugeni Campllonch i Parés fou un arquitecte català.

 Eugeni Campllonch i Parés, Viquipèdia

Es va formar a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on es llicencià el 1893. Entre les seves obres més destacades a Vilafranca, cal mencionar l’Electra Vilafranquesa, la Casa Jané Alegret ,

Antoni Serrallach Fernandez-Perinan, arquitecte

(?-1924),

Titulat a Barcelona el 1887.

Aquest arquitecte va desenvolupar la seva activitat especialment a Barcelona. Hospitalet de Llobregat i Vilafranca del Penedès.

Antoni Pons Domínguez, arquitecte

(Barcelona 1884 – 1978)

Antoni Pons Domínguez, arquitecte

Antoni Pons i Domínguez, arquitecte llicenciat el 1905 a Barcelona, a partir de l’any 1919 va ser arquitecte municipal de Vilafranca de Penedès. S’encarrega de la reforma de la masia Ca l’Estalella (1909-1910: carretera de la Múnia dels Monjos, Barri de les Casetes, Castellví de la Marca), Magatzems Berger de Vilafranca, Can Raspall dels Horts (1909: carretera de Vilafranca a Igualada, Vilafranca de Penedès), un edifici de segle XVII que va reformar aplicant l’estètica modernista, tant en la concepció de l’espai interior com en la fisonomia i forma de l’ exterior. (Font: Galeria d’autors – Ruta el Modernisme Barcelona)

August Font Carreras, arquitecte i professor

(Barcelona, 2 de juny de 1846 -Barcelona, 6 de març de 1924)

August Font Carreras, arquitecte i professor
Foto Viquipèdia

El conjunt de la seva obra destaca especialment la finalització de la façana gòtica de la catedral de Santa Eulàlia de Barcelona, on s’aprecia sobretot la seva habilitat i mestratge per a l’arquitectura neogòtica.

Altres obres remarcables van ser el Palau de Belles Arts de Barcelona (que es trobava dintre de l’Exposició Universal de Barcelona i que va ser enderrocat el 1942), la basílica de Santa Maria de Vilafranca, la Plaça de Toros de Les Arenes de Barcelona, l’església de Santa Maria de Montalegre a la Casa de Caritat de Barcelona, i les obres de reforma del castell de Can Feu a Sabadell.

A Vilafranca del Penedès va fer Cal Figarot el 1888,

Font: Vikipèdia

Enric Monserdà i Vidal, pintor, projectista i director artístic.

(Barcelona 24 de maig de 1850 – 13 d’abril de 1926)

Germà de l’escriptora Dolors Monserdà i Vidal.

Treballà amb els mobles del moblista Francesc Vidal i Jevellí. Va ser director artístic a la vidrieria d’Eudald Amigó, i es distingí en la pintura religiosa.

E 1914, decorà el Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i el Monument a Milà i Fontanals  de Vilafranca del Penedès.

Font : Vikipedia

Eusebi Arnau Mascort, escultor

(Barcelona, 8 de setembre de 1863 – 2 de juliol de 1933)

Eusebi Arnau Mascort, escultor
© Fototeca.cat – Enciclopèdia.cat

Fou un escultor català que destacà sobretot en l’escultura aplicada a l’arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l’espai funerari. A més, cal destacar l’Obra medallística d’Eusebi Arnau.

Font: Vikipèdia

Manuel Fuxà i Leal, escultor

(Barcelona 2 de setembre de 1850 – 28 de novembre de 1927)

Manuel Fuxà vist per Ramon Casas (MNAC). Wikidata

Fill de Pere Foixà i Prats i Joana Leal i Barbé natural de Maó. Va cursar estudis en l’escola Llotja de Barcelona amb el mestre Rosend Nobas. Va continuar el seu aprenentatge a París.

Fou nomenat director de Llotja entre els anys 1911 i 1920. Fou acadèmic de Belles Arts de Barcelona

El 1885 va realitzar el Bust de Manuel Milá i Fontanals, Vilafranca del Penedès.

Font: Vikipèdia

Adrià Casademunt i Vidal, Arquitecte (1857-1922)

Va créixer rodejat de plànols de la mà de l’emèrit arquitecte Josep Casademunt i Torrents (1804-1868).

Pere Ros i Tort, mestre d’obres

(Martorell 1848-1922).

Pere Ros i Tort, Font: Viquipèdia

Pere Ros Tort va néixer a Martorell l’any 1848, fill del paleta Salvador Ros i de Josefa Tort. Tot i que signa sempre els projectes com a mestre d’obres, es desconeix el lloc i la data de la seva titulació.

La seva activitat professional no es va limitar a la seva vila natal, on va estar actiu fins l’any 1915, sinó que també es té notícia documentada d’obra realitzada per Pere Ros a Gelida (1881-1909), Vilanova i la Geltrú (1883), Vilafranca del Penedès (1885-1915), Sitges (1886), Barcelona (1890), Olesa de Montserrat (1899-1912), Molins de Rei (1905), Sant Llorenç d’Hortons (1911), i Badalona, la qual de ben segur deu ser un petita part de la seva producció com a mestre d’obres. Ros Tort va morir a Martorell el 1922 i és d’assenyalar que és el pare de l’arquitecte Josep Ros Ros, qui va ocupar el càrrec d’arquitecte municipal de Gelida entre 1912 i 1948.

La vessant urbanística de Ros Tort s’emmarca en el context del moment en què els propietaris de sòl van parcel·lar els seus terrenys per a la formació de solars edificables amb l’objectiu que absorbissin els creixements demogràfics i l’incipient estiueig.

Les obres que perduren de Pere Ros són, en general, de poca entitat o han estat transformades

– Font: Ajuntament de Gelida – Publicació de la Festa Major de Gelida (2013)

Marcel·lià Coquillat i Llofriu, arquitecte

(Elx novembre de 1865 – Busot, 28 de desembre de 1924)

Marcel·lià Coquillat i Llofriu, arquitecte – Foto de : yporquenounblog.com

Fou un arquitecte entre el modernisme i el noucentisme.

Va estudiar arquitectura a Barcelona on es va titular el 17 de febrer de 1892. La seva producció va estar centrada a Sant Just Desvern i Barcelona. Va col·laborar amb altres arquitectes com Arnald Calvet i Peyronill al mercat de Sarrià i al tancament de “villa Conchita” de Barcelona; o amb Juli Marial i Tey a la Torre Sant Miquel de La Garriga.

Font: Vikipèdia

Josep Llimona, escultor

(Barcelona 8 d’abril de 186327 de febrer de 1934)

Fotografía de Joseph Llimona, obra de Pablo Audouard.

Fou un escultor, considerat un dels millors representants de l’escultura modernista catalana. Era fill del fabricant Josep Llimona i Bonafont, germà del pintor Joan Llimona, pare del pintor Rafael Llimona i Benet i l’escultora Maria Llimona i Benet i oncle de la il·lustradora Mercè Llimona i la pintora Núria Llimona.

Font: Vikipèdia

Josep Domènech Estepà, Arquitecte

(Tarragona, 7 d’octubre de 1858Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917)

Arquitecte: Josep Domènech Estepà, Font: Viquipèdia

Va ser un arquitecte català. Obtingué el títol el 29 de gener de 1881. Fou catedràtic de geodèsia (1888) i de geometria descriptiva (1895) a la Universitat de Barcelona, i membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1883), que posteriorment presidí (1914).

Domènech i Estapà conreà un estil propi partint d’estils arquitectònics clàssics i, tot allunyant-se dels corrents de moda del seu temps, com el modernisme, obtingué un ample reconeixement, sobretot en mitjans oficials.

Font: Vikipèdia

Algunes Publicacions, programes, rutes i publicitat sobre el modernisme a Vilafranca del Penedès

Acció Catòlica (1923-1964), 1/3/1930
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Acció Catòlica (1923-1964), 2/8/1930 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Acció Catòlica (1923-1964), 20/6/1936 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Tothom (1969-1985), 16/2/1974 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Tothom (1969-1985), 16/2/1974 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Tothom (1969-1985), 20/9/1975 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

Diari Tothom 17-2-1979 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès

La Voz del Penedès (1981-1984), 22/5/1982 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 3 de Vuit (1982-1988), 21/5/1982 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
La Voz del Penedès (1981-1984), 9/4/1983 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
La Voz del Penedès (1981-1984), 6/5/1983 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
La Voz del Penedès (1981-1984), 30/7/1983
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
La Voz del Penedès (1981-1984), 25/2/1984 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 3 de Vuit (1982-1988), 25/5/1984 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Tothom (1969-1985), 19/10/1984 Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Tríade, Serveis Culturals
Tournesol, guia de rutes culturals i d’oci