Només procuro expressar en el terreny de la plàstica el que m’emociona del món circumdant. Pau Boada
Justificació
Arrel del tancament municipal per la pandèmia i al no poder sortir fora de Vilafranca, vaig decidir-me per realitzar un treball de recerca del pintor vilafranquí Pau Boada, bàsicament per conèixer més a fons les seves extraordinàries obres d’art i tambè a ell com a persona.
Hi he treballat dos mesos i mig llargs, he visitat i fotografiat la majoria de les seves obres que son en llocs públics i alguns de privats. No he volgut molestar les persones que tenen obres de l’artista a casa seva, excepte algú que m’hi ha convidat. He conegut llocs i carrers on ell va passar estones, he visitat l’escola on va estudiar, el Museu on hi va dedicar tants anys de la seva vida, he llegit molts llibres i he escoltat moltes persones que el van conèixer. He conegut a la seva família. Totes les persones amb qui he contactat m’han donat moltes facilitats per poder fotografiar cada obra o disposar d’informació i des d’aquí ho agraeixo infinitament. He anat a veure l’Escola i la Plaça que porten el seu nom, he visitat la casa on va néixer i el lloc on és enterrat al Cementiri de Vilafranca.
He llegit la majoria de diaris del Penedès digitalitzats des de l’any 1923 fins el 1985. També La Vanguardia.
Ha estat un treball apassionant i una experiència molt enriquidora que m’ha permès conèixer a fons la vida i l’obra d’un gran artista com Pau Boada. Ho descriuré a través d’una cronologia dels anys, des del 1910 en que va néixer fins el 2021.
De totes maneres crec que aquest treball no és tancarà mai ja que cada dos per tres van sortint noves informacions o persones que tenen quadres, dibuixos o informació que els volen afegir.
Pau Boada era un home silenciós, discret, introvertit, però amb la seva magnífica obra artística va deixar una gran petjada a Vilafranca i al Penedès.
Foto publicada Acció Catòlica (1923-1964), 12/11/1960 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Cronologia
Any 1910
Pau Boada i Mercader, va néixer el 11 de juliol de 1910 a la Plaça de la Constitució, número 32 de Vilafranca del Penedès i va morir el 15 d’agost de 1975 a la Clínica de Sant Ramon de Vilafranca. Fill de Narcís Boada i de Francisqueta Mercader.
Quan Pau Boada va néixer, Vilafranca tenia 7.824 habitants i quan va morir en tenia 19.540
Casa on va néixer Pau Boada a la Plaça Constitució, 32 de Vilafranca. Aquesta Plaça té el nom de Constitució des del 1822, però l’any 1939 l’Ajuntament franquista va decidir canviar-lo pel de Joan Álvarez, en homenatge pòstum a l’exalcalde, assassinat l’any 1936 pels revolucionaris.
L’any 1980 va recuperar el nom de Constitució per un acord municipal.
Desprès de la confitaria «Cala Giralta» a la mateixa casa s’hi va instal.lar la Pastisseria Vila que acabaria marxant. Posteriorment i fins fa pocs anys hi va haver «Cal Bonet» i actualment hi ha la botiga «El Mercadet».
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Era el “noi de Ca la Giralta” la confiteria (llavors tothom en deia confiteria) modernista de prestigi de sota les voltes de la Plaça de la Constitució, número 32, cantonada amb el carrer Graupera, abans carrer de les Banyes de Vilafranca del Penedès. Els nens de l’epoca, amics de Pau Boada en deien «la cova dolça».
El carrer Graupera o de Les Banyes, era un carrer que segons Antoni Sabaté Mill, (crític d’art, pensador, literat, poeta, periodista, historiador i arxiver) tenia unes cases «ronyoses, tristes i penombroses» on no hi accedia la llum del dia, però la seva olor era dolça, ja que l’obrador de Cala Giralta era a tocar del carrer.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Pau Boada va estudiar al Col·legi Sant Ramon dels PP. de la Sagrada Família de Vilafranca, fins aproximadament els 16 anys. Alla hi va aprendre el comerç i a l’Escola d’Art de Jaume Busquets i Josep Senabre hi va conèixer les primeres bases del dibuix, concretament a la «clase de adorno».
Com a companys hi tenia el Pere Grases, el Ton Amador, (que també vivia al carrer de les Banyes) i Rodolf Llorens, tots ells pertanyien a un grup teatral.
Pere Grases, va estudiar Filosofía i Letres i Dret i té un carrer a Vilafranca amb el seu nom des del 12 de novembre del 2004. Va ser un dels fundadors «d’Hélix». Va ser professor de literatura a l’Institut Escola de la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Va ser secretari particular de Carles Pi Sunyer, alcalde de Barcelona. Per la Guerra Civil va marxar a França i desprès a Caracas el 1937. Va donar classes a diverses universitats i va ser multipremiat. Té una obra tant extensa que quan l’Editorial Seix i Barral va recopilar les seves obres entre els anys 1981 i 1998, va requerir 21 volums. L’any 1976 va fer donació de 65.000 llibres a la Universitat Metropopitana de Caracas que van contruir un edifici que porta el seu nom. Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el 1982. l’Any 2002 es va crear una Fundació amb el seu nom. Va morir a Caracas l’any 2004. (Vikipèdia)
Rodolf Llorens i Jordana, va estudiar Filosofia i Letres, va ser professor de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona. Va fundar el Centre Català de Veneçuela i la seva biblioteca porta el seu nom. Va morir a Caracas el 1985. A Vilafranca té un carrer amb el seu nom des del 1997. Va ser un dels fundadors «d’Hélix»
Una de les diversions dels nens Pau Boada, la seva germana Paquita i del seu cosí Jaume Mercader-Miret, era jugar amb el bastó i el barret de bombí del “Tio Ramon» i la “Tia Dolores», quan visitaven els seus pares les tardes dels diumenges. Ho feien imitant el Charlot.
Els primers anys va ajudar al negoci familiar treballant a l’obrador de la pastisseria, però ben aviat va iniciar la seva passió per l’art, tot i ser autodidacte.
Amb 13 anys ja pintava les parets amb la carbonissa d’alzina del forn de la pastisseria un cop ja apagat.
Any 1926
Del 22 d’agost al 5 de setembre de 1926 va tenir lloc la 1ª Exposició d’Art del Penedès.
Pau Boada que tenia llavors 16 anys ja va col·laborar juntament amb Lluis Maria Güell i la seva colla, en la recerca d’obres d’art antic i contemporani per l’exposició sota les indicacions de Mn. Trens, també fill de confiter, de Cal Catani. Va rebuscar obres per totes les cases de la comarca, les seleccionava i les cassificava per poder-les mostrar a l’exposició.
Diari Acció dels dies: 15-5, 26-6, 24-7, 3-7, 31-7, 7-8, 14-8, 21-8, 28-8 i 18-9-1926
Arxiu Comarcal Alt Penedès
L’exposició es va instal·lar a les sales del Col.legi Sant Ramon, antic Palau del Marquès d’Alfarràs, un lloc perfecte per exhibir-la. La Comissió organitzadora la van constituir un grup de persones de Vilafranca, El Vendrell, Vilanova i La Geltrú i Sitges.
L’ obertura de l’exposició va anar a càrrec de Josep Estalella i la cloenda l’havia de realitzar Francesc Pujols, però un malentès ho va impedir, motivat probablement per la censura que durant la dictadura de Primo de Rivera prohibia les conferencies interurbanes. Finalment la va cloure magistralment el mateix Josep Estalella.
Aquella exposició va marcar un abans i un després al Penedès i també a la vida de Pau Boada.
El llibre de la Iª Exposició d’Art del Penedès es va realitzar a l’Impremta Ramon del Vendrell. Tenia 182 pàgines, amb moltes il.lustracions i molt de valor. Actualment és molt difícil de trobar.
D’aquesta exposició va néixer l’Escola d’Art sota la direcció del gironí Jaume Busquets.
Escultura del naixement de Jaume Busquets –
Foto Maria Rosa Ferré
L’autor de la coberta del llibre de la Fira va ser Jaume Busquets i Mollera, (Girona 1903 – Barcelona 1968) que fou un dibuixant, escultor i pintor català. Es va formar als tallers de Joan Llimona i del pintor Darius Vilàs.
Fotos Maria Rosa Ferré
A Vilafranca hi té esgrafiats al Col.legi Sant Josep de la Rambla Sant Francesc, a l’edifici de l’antiga Caixa Penedès a la Rambla Nostra Senyora i a l’edifici de l’antiga pastisseria de Cal Trens del carrer de la Font de Vilafranca.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Amb motiu de l’exposició, Pau Casals juntament amb Benvingut Socies van realitzar un concert al Teatre Principal, (Avui Teatre Cal Bolet) el primer de setembre de 1926, en plena Festa Major de Vilafranca. El teatre era ple a vessar. Els preus eren de 4, 3 i 1 pesetes. El concert va ser a benefici de l’exposició.
Va ser un concert extraordinàri, començant per Beethoven i acabant amb Ravel. Tambè «El cant dels ocells» com a cloenda a una llarga aclamació.
El 1932 Pau Casals va venir a veure els Castells però no va poder acostar-se a l’Ajuntament degut a que la Plaça de la Vila era plena de gom a gom. Els va veure des d’un balcó proper.
El 24 de maig de 1934 per les Fires, l’Ajuntament de Vilafranca va comunicar-li que li posarien un carrer amb el seu nom, concretament el que era i és actualment el carrer Sant Bernat, però el febrer de l’any 1939 se li va retirar.
Es faría justícia l’any 1975 per un acord municipal i Vilafranca tornaria a tenir en aquest cas, la Plaça Pau Casals.
Paral·lelament amb aquestes coincidències artístiques, l’any 1926 va començar la història del Museu de Vilafranca on Pau Boada hi tindria pràcticament la seva segona casa durant molts anys.
Foto Maria Rosa Ferré
Enric Cristòfor Ricart i Nin (Vilanova i La Geltrú, 1 de novemvbre de 1893 – 11 de març de 1960) va ésser un gravador i pintor català. És considerat com un dels artistes més destacats del noucentisme.
Any 1927
Desprès d’un any de pausa de les exposicions penedesenques d’art iniciades l’any 1926, el 17 de juliol de 1927 va tenir lloc la seva continuïtat amb la II Exposició d’Art del Penedès, a la Sala d’Actes del Centre Industrial de El Vendrell on Pau Casals va ser el President d’Honor i l’any 1929 va tenir lloc la III Exposició que se’n encarregà d’organitzar-la la localitat de Vilanova i La Geltrú, per ser inaugurada l’11 de maig del 1929 amb una conferència del Doctor Josep Estalella amb el títol “Ciutadania vilatana”.
El 31 de juliol de 1927 durant els actes de la II Exposició, va tenir lloc un concert de Pau Casals al Tívoli Vendrellenc.
Els catàlegs de les Primera i Segona Exposició d’Art del Penedès es conserven a la biblioteca Santiago Rusiñol de Sitges, i pertanyen al fons llegat pel Sr. Frederic Malagelada.
Any 1928
El 1928, amb només 18 anys, Pau Boada va participar en la 1ª Exposició col·lectiva d’art de pintors del Penedès que va tenir lloc al Centre Agrícol de Vilafranca, juntament amb altres set artistes més. Les seves obres eren unes “Cases de Pachs” i una “Natura morta”, de formes molt modernes i amb molt de color per l’època.
D’aquesta exposició va néixer l’Escola d’Art.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Tot i ser d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià.
Any 1929
Acció Catòlica (1923-1964), 8/12/1929- Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El setmanari “Acció ” número 1085 del 8 de desembre del 1929 es fa ressò de la III Exposició d’Art del Penedès que va tenir lloc a Vilanova i La Geltrú amb l’aportació d’una obra de Pau Boada amb el títol ”Una taula d’estudi”.
El 21 de novembre de 1929 durant la tercera de les exposicions d’Art del Penedès va tenir com a novetats diverses conferencies preliminars d’art antic i modern. També la part musical va tenir molta rellevància, doncs es va organitzar un concert a càrrec d’Eduard Toldrà (1895–1962), violinista i compositor i també el mestre Montserrat.
Publicació sobre les Exposicions d’Art del Penedès, a Vilafranca del Penedès el 1926, a El Vendrell el 1927 i a Vilanova i La Geltrú el 1929.
Entre el mes de febrer de 1929 i el febrer de 1930 es varen editar 10 números de “Helix, la revista d’avantguarda” on Pau Boada hi va col·laborar assíduament amb linòleums i pseudolinòleums. El darrer número va ser un «extraordinari».
Es tractava d’una publicació impulsada per joves intel·lectuals i universitaris, de la qual Lluis Maria Güell n’era autor del disseny, sota la direcció de Joan Ramon Masoliver, (traductor i crític de La Vanguardia).
A la portada del primer número, s’hi pot observar un dels primers dibuixos de Pau Boada i que representa un home que beu a galet en porró, l’enterrament de la sardina i tres ciris encesos.
La il.lustració no està signada, però sembla que va ser un dels primers dibuixos de l’artista que van veure la llum. Les capçaleres 4 i 9 ja estàn signades.
El 13 de gener de 2007 es tornaría a reeditar «Helix»
No se sap exactament l’any però al costat posa XXIII.
Any 1930
Acció Catòlica (1923-1964), 8/2/1930 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El setmanari número 1094 “Acció” del 8 de febrer del 1930 fa una crònica d’una obra de teatre que també hi va intervenir com actor Pau Boada, al costat d’Antoni Amador, Rodolf Llorens i Pere Grases. L’Obra era “La ma de mico” d’un conte de W.W. Jacobs. Al final feliciten a Pau Boada com autor de l’escenografia de la primera de les dues obres interpretades.
També va realitzar el decorat de l’obra de Henry Brochet titulada «Mollesa, raïm i virtut».
Per la Festa de Sant Jordi de 1930, Pau Boada va realitzar un gravat de linòleum que es va repartir al sortir de l’ofici solemne que va tenir lloc a l’Església de Sant Francesc de Vilafranca. També es van posar a la venda a l’Ajuntament de Vilafranca.
L’any 1930 Lluís Maria Güell i Cortina ( Vilafranca del Penedès 1909 – Barcelona 2001) Director de l’Escola de la Llotja de Barcelona i de l’Escola Massana (1956-1976) i Creu de Sant Jordi 1989, va inagurar una exposició col.lectiva. Pau Boada hi va participar amb tres de les seves obres.
El 29 d’agost del 1930 va sortir publicada i es va posar a la venda “l’Auca de la Festa Major” amb versos originals de Josep Estalella i dibuixos de Pau Boada. Es va posar a la venda el mateix dia de la seva sortida. Es tornaria a editar el 1947. Acció Catòlica (1923-1964), 29/8/1930
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El juliol de 1930 Pau Boada juntament amb altres artistes penedesencs va realitzar una exposició col.lectiva a l’Ateneu d’Esparreguera, amb motiu de la Festa Major. Hi va presentar una obra amb el títol «Natura morta»
Any 1931
El 1931 Pau Boada va realitzar el cartell del II Aplec Excursionista i de Germanor Penedesenca a Capellades que va tenir lloc el 17 de maig.
L’any 1931 va néixer amb molt d’èxit a la Vila, la Revista del Casal «La Principal». Pau Boada hi faria vàries col.laboracions.
Aquestes són algunes de les capçaleres que va realitzar un jove Pau Boada per la Revista del Casal La Principal.
L’any 1931-1932 Pau Boada va realitzar les sis primeres vinyetes de l’incompleta Auca de «La Principal» amb rodolins de Rodolf Llorens i que es va publicar a la revista del Casal La Principal on es comentava la fundació de l’entitat.
Any 1932
Va realitzar l’Estampa de Sant Fèlix de la Festa Major de Vilafranca del 1932
El 30 d’agost de 1932 a la sortida d’ofici de les 10’00h a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, es van repartir unes estampes de Sant Fèlix realitzades per Pau Boada.
El 1932 va realitzar el programa de la Festa Major de Vilafranca per l’Agrupació de Mestres Impressors de Vilafranca.
Foto Maria Rosa Ferré
Any 1934
El 1934 juntament amb Manel Benach i Pepito Esteve van editar “Quaderns il·lustrats del Penedès”. Pau Boada va tenir la iniciativa i també hi va participar amb gravats al linòleum. Van aparèixer set o vuit opuscles entre els anys 1934 i 1936. A més dels dibuixos de les portades, els gravats dels interiors també són de Pau Boada.
Van publicar els títols:
- La Plaça Jaume I de Vilafranca
- La Basílica de Santa Maria
- L’Hospital del Sant Esperit i el convent i l’esglèsia de la Trinitat
- Una guia artística i monumental
- Els sepulcres senyorials de l’Església de Sant Francesc i el retaule de Sant Jordi
El 1934 va realitzar una Estampa de la Mare de Déu del Roser
També el 1934 Pau Boada va realitzar el Cartell del XIII Romiatge a Montserrat, que va tenir lloc els dies 21,22 i 23 d’octubre.
El juliol de 1934 Pau Boada va dissenyar el programa de la «Vetllada d’Art i esplai a profit de les colònies de la Mútua Escolar del Penedès», organitzada pels amics de l’Art i de la F.J.C.
L’any 1934 neix el Museu de Vilafranca. La seu central del Museu la trobem a la Plaça Jaume I, números 1 i 5.
El Museu va néixer amb la voluntat d’aglutinar diferents col.leccions relacionades amb el Penedès, com l’arqueología, obres d’art, d’història natural, d’etnologia, de ceràmica, temes del vi i la vinya.
Actualment al 2021 torna a estar en obres d’ampliació.
Al setmanari “Acció” (el de més tiratge del Penedès i, per tant, el de més circulació) número 1382 del 17 d’agost de 1935 s’anunciava que per la Festa Major s’inaugurava el Museu de Vilafranca.
Del juliol del 1936 al gener del 1939 el Museu va quedar parat. Es va convertir en sala de casaments civils. Tot els objectes van ser traslladats primer a la sacristía i després a l’Església Sant Francesc.
El mes d’octubre del 1934 els diaris de l’epoca ja publiquen la propera aparició dels «Quaderns Il.lustrats Penedès»
Any 1935
El 25 de maig del 1935 ja traurien el tercer capítol dels «Quaderns Il·lustrats”. A més dels dibuixos de les portades, les vinyetes i els culs de llàntia dels interiors també són de Pau Boada, per iniciativa de Manuel Benach.
Pau Boada va participar en les revistes “Helix”, “Dionysos” i va ser un dels fundadors de “Verde y Azul”
El 1935 va morir el Narcís, el seu pare i Pau Boada va continuar amb l’ofici familiar.
El 7 de juliol de 1935 Pau Boada va realitzar el programa de mà de l’Agrupació Cultural de la Dona, del Casal La Principal, creada el 1930. Seria molt activa fins a l’esclat de la Guerra Civil.
L’any 1935, Pau Boada va crear una sèrie de cinc cartells del primer I Aplec Fejocista de Penyafel, que van tenir lloc el mes d’abril, amb dibuixos fets a mà per ell mateix. La Federació de Joves Cristians va ser creada a Catalunya per Albert Bonet, amb molta activitat a la Vila.
El 7 de setembre de 1935 Pau Boada va il·lustrar amb els seus gravats “Una guia artística i monumental de Vilafranca del Penedès”. A més dels dibuixos de les portades, els gravats dels interiors també són seus. El títol del dibuix «Cantirets i coques fines».
Any 1936
Foto Maria Rosa Ferré
El 26 gener de 1936 es va estrenar l’Obra de teatre «El Bruixot de l’època» a l’Associació Catòlica. El programa va ser realitzat per Pau Boada.
Acció Catòlica (1923-1964), 25/4/1936 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Per la Festa de Sant Jordi del 1936 (va tenir lloc el 3 de maig) es va organitzar a l’Associació Catòlica una “Exposició iconogràfica” amb més de dos-cents gravats amb la participació de Pau Boada.
Anunciat al número 1418 d’Acció Catòlica del 25 d’abril de 1936 i al 1421 del 16 de maig de 1936
El 16 de maig, per les Fires de Maig del 1936 es va organitzar una exposició de dibuixos i pintures amb la participació de Pau Boada.
Ho expliquen al Diari «Acció» número 1421 del 16 de maig de 1936
El 1936 admeten una pintura seva a l’Exposició de Primavera del Saló de Montjuïc. Surt publicat al Diari “Acció Catòlica” número 1424 del 6 de juny del 1936
L’obra amb la que hi va participar “Natura morta” amb elements típics de pastisseria de mides 46x55cm.
La setmana del 14 de juny del 1936, Pau Boada juntament amb 12 artistes més, inauguren una exposició de pintures i dibuixos al local de l’Associació Catòlica de Vilafranca.
Pau Boada hi presenta dos bodegons i dos dibuixos. Segons publica el Diari «Acció» número 1425 del 13 de juny de 1936, les dues «pintures de Boada son riques en possibilitats i d’una qualitat personal prometedora i els dibuixos d’una expresisó d’un bell decorativisme simple i tot junt, anunci d’uns futurs d’èxits artístics».
Any 1937
El 1937 va ser mobilitzat i destinat a Barcelona on va fer «serveis auxiliars» per una insuficiència mitral i també per problemes oculars.
La vinculació de Pau Boada amb el Museu de Vilafranca va ser constant tota la seva vida. La seva presència al Museu de Vilafranca, hi és des de la seva fundació, com a promotor.
Però quan va esclatar la Guerra Civil, l’edifici del futur Museu que era propietat de l’Ajuntament de Vilafranca, es va destinar a serveis de milícies.
Un cop acabada la guerra, l’antiga construcció del Palau dels Reis d’Aragó, va tornar a les seves funcions inicials de museu.
Sonet d’Antoni Massanell dedicat a la taverna de «Cal Noi-Noi»
Per tots cantons es nota la fragància
que neix de tanta i tanta pedra rància
i del vi que es consum a Cal Noi-Noi,
palau-taverna on, plens de gosadia
s’aiguabarregen l’arqueologia
i el vi negre que vessa d’un bocoi.
La presència de Pau Boada al Museu era molt constant, era un pintor i un home de museu. Totes les responsabilitats en temes d’arts eren al seu càrrec. També gràcies a ell, el Diari Panadés va tenir una columna dedicada al museu, sense signar però que escrivia Pau Boada.
Van ser 40 anys d’assistència gairebé diària al Museu i va ser cabdal per mantenir activa la Institució.
Hi va deixar empremta, no només per la seva constant presència sinó per les magnífiques obres que hi va realitzar.
La Junta del Museu, de la qual l’artista era membre vitalici, li va proposar l’ornament de l’implúvium, la zona mes noble del Museu del Vi amb un gran mural molt modern.
Any 1939
L’any 1939 Pau Boada ha heretar una gran finca rústica d’una tia seva. Se la va vendre i va deixar l’ofici de pastisser per dedicar-se a l’art, la seva autèntica vocació.
Per això, un cop acabada la guerra civil, invertint alguns dels seus diners, va començar a col·laborar amb el seu cosí i amic, Jaume Mercader-Miret per dedicar-se a la creació d’obres d’art decoratiu, però aquesta idea no prosperaria gaire. Van posar en marxa una petita empresa amb seu a una casa-estudi en una casa pairal antiga que hi havia a la Travessera de Dalt de Barcelona. Aquesta «societat» va tenir tres noms «Llúria», «De Arfe» i finalment «Cellini». L’associació dels dos creadors va durar molt poc,.
Festa Major, Agost de 1939 “Exposición de Obras de Artistas locales”. Pau Boada hi va presentar dues «natures mortes.»
Aquell mateix any, per indicació de Joan Ramon Masoliver (el fundador d’Elix) es elegit Delegat del Patrimoni Artístic Nacional al Penedès, nomenat pel Comissari Regional de Recuperació del Patrimoni artístic de l’època, el Sr. Luis Monreal Tejada, crític i historiador d’art i que tenia una especial estimació a Pau Boada, -l’anomenava “Pablito” – per ser un artista, tot i la seva joventut.
Aquella amistat va portar grans beneficis al Museu de Vilafranca, on Pau Boada s’hi passava la vida, al costat de dos dels seus fundadors, en Giró i en Massanell.
Any 1940
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 1940 Pau Boada va realitzar el cartell, l’estampa i el programa de la Festa Major de Vilafranca. Va ser l’únic any que van encomanar-li les tres peces. El cartell tenia unes mides de 99x69cm.
L’any 1940 va anar a passar l’estiu per primera vegada a Torredembarra amb la seva mare i la seva germana i allà semba que va decidir que seria pintor. Aquelles vacances marcarien un abans i un després a la seva vida i a la seva pintura.
Allà va pintar unes magnífiques marines plenes de llum i color. Aquelles pintures serien blanques per les cases i blaves pel cel de l’estiu i hi hauria barques de pescadors.
Any 1941
El 1941 va realitzar un «graller» a llapis i guaix sobre paper.
Col.lecció particular
El cert és que Pau Boada era l’ànima que organitzava exposicions al Museu, però sempre ho havia de fer tot ell sol.
Amb la seva primera exposició individual al Museu de Vilafranca l’any 1941, va revifar la cultura vilafranquina, però no va tenir masses col·laboracions, excepte la de Lluís Maria Güell.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Després de la seva estada estiuenca a Torredembarra, realitzaria l’exposició al Museu de Vilafranca. Aquest seria en general el tema de la seva primera exposició que inauguraria el 1 de novembre de 1941.
Hi va haver poc ressò de l’exposició ja que llavors a Vilafranca només hi havia la publicació d’un sol periòdic “Acción Católica” amb el subtítol de “Suplemento de la hoja parroquial”.
Crítica de Lluis Maria Güell Acció Catòlica, 9/11/1941 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Foto Maria Rosa Ferré
Abans de l’any 1935 a Vilafranca sortien setmanalment 5 diaris però desprès de la guerra en va quedar un de sol.
Feia 5 anys que no pintava (per la guerra i la postguerra)
Treballava a les golfes de casa seva on havia instal·lat el seu estudi, que ell va batejar com a “Cau d’Art” amb una magnífica llum que podia gaudir tot el dia per fer realitat les seves obres. Més endavant es va traslladar al pis de sota amb més llum.
Des de l’estudi tenia a tocar el campanar de Santa Maria i a través de l’àngel, controlava per on bufava el vent i el so de les campanes.
Pau Boada ja formava part de la Junta del Museu de Vilafranca.
Pau Boada va dissenyar el programa de les Festes de la Puríssima de Vilafranca
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El juliol del 1941 va tenir lloc la Jornada Catequística. El programa va ser obra de Pau Boada.
Any 1942
Galeria de Villafranqueses ilustres amb reconeixement a Pau Boada – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 1942 va realitzar l’estampa de Sant Felix de la Festa Major de Vilafranca.
El 12 de juny del 1942 va exposar a la ”Exposición Nacional de Bellas Artes” de Barcelona amb l’obra “Taula de música”
Per la Festa Major de l’any 1942, Pau Boada va col.laborar en l’organització d’una exposició històrica documental de les Festes de Sant Fèlix molt important.
Diari Panadés número 40 del 29 d’agost del 1942 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Van ser els administradors aquell any; Mossèn Joan Vinyeta Romeu, Lluís M. Güell Cortina, Manuel Mestre Sala i Lluís G. Mestre Comella.
Panadés (1941-1971), 5/9/1942 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Per la Festa Major de Vilafranca del 1942, Pau Boada va guanyar el Primer Premi de les «Estampes».
Panadés (1941-1971), 26/9/1942 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 26 de setembre del 1942 Pau Boada va ser Jurat del Concurso de Fotografía Artística. organitzada per VAC.
Any 1943
L’any 1943 es va organitzar la «1ª Exposición y Feria Oficial de la Viña y el Vino» i amb aquest motiu es va programar un certamen poètic, un concurs de fotografia sobre la vinya i el vi, hi va haver conferències, concerts, balls, castell de focs i una exposició.
Pau Boada va organitzar ell sol l’exposició, fent un extraordinari esforç que mai va ser reconegut per ningú…
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
A Pau Boada se li encomanà el lluïment artístic en l’aspecte decoratiu de la vinya i el vi de la Fira i del llibre de la mateixa.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Foto Maria Rosa Feré
A l’interior d’un edifici de Vilafranca, hi ha aquest bonic mural de ceràmica amb el títol “En recordança de la 1ª Fira del Vi” (1943) de l’artista local Carles Casanellas.
Tambè va il.lustrar el llibre de «Galeria de Vilafranquins il.lustres»
L’any 1943 se celebrà una gran sessió de ballet al Centre d’Acció Catòlica de Vilafranca del Penedès, sota la direcció d’Assumpta Trens, amb el programa dibuixat per Pau Boada.
El 31 de maig del 1943 es va casar a la Capella dels Dolors de Vilafranca la germana de Pau Boada, la Sra. Paquita Boada Mercader, vice Presidenta de la Primera Junta Directiva de l’Acció Catòlica.
Any 1944
A la tardor del 1944 assisteix a Requena a un curs de tècnic enològic, el qual li va servir per entrar a treballar a l’Estació Enològica de Vilafranca. Va tornar a la Vila el 24 de desembre de 1944.
Però mai abandonaria la pintura i tothom li demanava dibuixos per programes, estampes, cartells, anuncis, auques, programes de la Festa Major, llibres, etc. que moltes vegades no cobraria.
Més endavant cap a l’any 1950 deixaria l’Enològica per dedicar-se plenament al Museu de Vilafranca.
A la tardor del 1944 torna a exposar a la IIª ’”Exposición Nacional de Bellas Artes” de Barcelona
A l’agost de 1944 Pau Boada a través de la revista “Verde y Azul” va organitzar i realitzar el programa de mà d’una exposició al vestíbul del “Casal” amb motiu de l’atorgament del títol de fill adoptiu de la Vila a Eugeni d’Ors i Rovira.
Rafael Zabaleta
L’exposició era una col·lecció de dibuixos de Rafael Zabaleta tractats a ploma amb tinta xinesa, amb el títol “Sueños de Quesada» que va impressionar a Pau Boada.
La Vanguardia, número 24.353 del 22 de setembre de 1944
L’any 1944 surt a la llum el primer dels sis números de «Verde y Azul» -Suplemento literario del semanario Panadés – on Pau Boada en va ser un dels fundadors, conjuntament amb Sabaté Mill i de Manel Benach (1944 – 1945). Pau Boada va dibuixar la capçal.lera i molts dibuixos magnífics.
Per l’Exposició de la festa Major de Vilafranca del 1944, Pau Boada hi va presentar dues «natures mortes».
El juny de 1944, l’Agrupación Fotográfica de Vilafranca va inagurar al Saló d’Exposicions de La Societat La Principal, la «1ª Exposición Fotográfica de Aficionados noveles». Hi van participar 11 concursants amb un total de 60 obres. Pau Boada va formar part del Jurat.
Any 1945
L’any 1945 es colocaria la primera pedra al Museu del Vi de Vilafranca, deu anys més tard de la formació del Museu de Vilafranca, amb la presència de personalitats de Vilafranca com Mossèn Trens, Pau Boada, Cristòfor Mestre, etc.
Per la Festa Major de 1945 va realitzar el programa de mà de la 1ª Exposición Colectiva de artistas Locales i també va presentar a l’exposició una marina i l’obra «Finestra al mar»
El 29 d’agost del 1945 segons explica el Diari “Panadés”, aquest dia va tenir lloc la inauguració de la “Exposición Colectiva de Artistas del Panadés” en el Salón de Conferencias de la Sociedad La Principal, organitzada por el Museo y patrocinada por el Ayuntamiento de Vilafranca. Amb més de 60 obres de pintura, escultura, gravats i dibuix.
Amb autors com Enric C. Ricard, Rexach, Joan Borrull, Martí Torrents, Salvador Masana, Maria Dolores Parés, Félix Juvé, Carlos Quer, A. De Cabanyes, Lluis Maria Güell, Vives Atzarà, José Gargallo i Pau Boada.
El Crític “XX” del Diario Panadés número 199 del 15 de setembre del 1945, diu això de Pau Boada.
“A mi modo de ver, su dibujo colorido y demàs factores que hay que tener en cuenta en toda obra pictòrica, se apartan de la normalidad. Quisiéramos verle solo y con abundancia de telas para ver si logra convencernos”
Pintura «Finestra al mar» amb tremp d’ou gras sobre tela de 63x79cm. realitzada l’any 1945
Publicat al diario «Panadès» número 193 del 4 d’agost del 1945
El 1945 va completar les il·lustracions del llibre “10 glosas de la Fiesta Mayor” editada per “Verde y Azul” que va ser molt elogiada al full “Acción Católica”número 219 del 9 de setembre de 1945 i a l’edició número 187 del diari “Panadés” del 29 d’agost de 1945 i del número 198 del 8 de setembre del 1945. Amb dibuixos de l’artista i pròleg d’Eugeni d’Ors. Vilafranca està impregnada de l’art de Pau Boada.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El desembre de 1945 amb motiu d’un extraordinàri del setmanari Acció Catòlica, es va publicar un article amb el títol «El Edicto al César» de J. Giral i il.lustrat per Pau Boada.
Any 1946
l’Any 1946 es va publicar el llibre «Vida y muerte de una calle» d’Antoni Sabaté Mill amb il.lustracions a color de Pau Boada. Se’n va fer un tiratge d’honor de 10 exemplars i un altre de 125 numerats i acolorits a mà. Editat per l’Imprenta Artes Gráficas de Manuel Benach, dins de la col.lecció «Cosas que fueron». Quatre dels capítols són encapçalats amb dibuixos de Pau Boada.
L’any 1946 es va editar la col.lecció «Cosas que fueron» amb el patrocini de Manuel Benach Torrents, amb l’anagrama dibuixat per Pau Boada.
L’11 d’abril del 1946 Pau Boada va fer de Jurat del «Concurso de Ball de Bastons» juntament amb José Torres, Francisco Junyent, Tomás Berdié i Francisco de P. Bové. Van quedar en primer lloc la «Colla de Llorens».
El 15 de setembre del 1946 al Diari Acció Católica es publica una opinió de Pau Boada sobre el «Monument al Bisbe Torras i Bages».
Any 1947
Originals. Col.lecció particular. Fotos Maria Rosa Ferré
El 23 de març de 1947 va realitzar el cartell de la “II Jornada Comarcal de los Jóvenes de las Parroquias del Penadés”
A l’agost del 1947 inauguraria una altre exposició, amb el tema “l’Auca de la Festa Major” amb rodolins del Doctor Estalella que va ser molt popular i dibuixos de Pau Boada.
Es fa una edició en gran format de l’Auca de la Festa Major del Dr. Estalella, editada per l’impremta de Manuel Benach, amb dibuixos de Pau Boada, amb la participació d’Antoni Sabaté Mill. Es considera que va ser el primer text en català durant l’època franquista a Vilafranca.
El mes de maig de l’any 1947 va il.lustrar el llibre «Antologia poética» de Roman de Saavedra amb pròleg de Manuel de Montoliu i editat per Manuel Benach als seus tallers de Artes Gráficas i dibuixos de Pau Boada.
Any 1948
Dionysos, 1948-1976. Revista nascuda com a òrgan del Museu del Vi (creat l’any 1947). Les col.laboracions de Pau Boada van ser constants.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Per les Festes de Nadal de l’any 1947-48, Pau Boada i el Dr. Manuel Trens van assesorar els diferents actes que es van portar a terme amb motiu de les festes, entre d’altres la conferència «Cómo se desarrolló el tema de la Natividad en el arte» del pròpi Trens i «coros» dirigits per la Maria Rosa Juncosa entre d’altres.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 14 de març de 1948, Pau Boada va realitzar l’escenografía de l’obra «Sant Nicolau a Domicili» a l’Acció Catòlica.
Any 1949
El 28 de juny de 1949 es va estrenar l’obra “Blancanieves” dirigida per l’Assumpta Trens al Centre d’Acció Catòlica de Vilafranca i posteriorment al Teatre «La Principal. Els decorats van ser de Pau Boada i el vestuari de Manuel Baró i la part musical interpretada per Micaela Vila. Van rebre tots unes crítiques excel.lents. Hi van particiar 41 noies.
1949 Festa Major de Vilafranca del Panadés. La portada del programa de la Festa Major va ser encomanada a Pau Boada i el Cartell a C. Munts.
Any 1950
El 1950 deixa de treballar a l’Estació Enològica i es dedica plenament a la pintura.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El diumenge 18 de juny de 1950 va tenir lloc una conferencia de Sebastián Gasch, prestigiós crític de «Destino» amb el títol «Algunos aspectos del Arte Moderno» a la Biblioteca Torras i Bages. Per il.lustrar la conferència hi havia obres de Pau Boada, Joaquim Suñe, Pablo Picasso, José Mompou, Miquel Millá, Grau-Sala, Lope Mateos, Antonio Tapies, Modesto Cuixart, y Joan Ponç.
Any 1951
El 1951 participa a la “I Bienal Hispano-Americana de Arte” de Madrid, després d’una selecció rigurosa on es van eliminar el 80% de les obres presentades. A més de Boada hi van participar dos artistes més del Penedès, Luis Ma. Güell i José Rovira.
Per la Festa Major de 1951 es va convocar un Concurs de Cartells. El Jurat va acordar nomenar guanyador del primer premi a Pau Boada i el segon a Baró-Casanellas. Es va concedir una menció honorífica a Jaume Mercader-Miret. El lema era «Arte Popular»
Per la Festa Major del 1951 es va organitzar el «1er. Concurso de Escaparates» i al Jurat hi havia Pau Boada. El Primer Premi va ser per Jaime Rafecas, amb el tema «Tornasol»
Any 1952
L’agost de 1952 Pau Boada va inaugurar una exposició al Museu de Vilafranca, de dibuixos i guaixos sobre la Festa Major de Vilafranca. Hi va destacar una imatge de Sant Felix que l’any 1977 es va utilitzar per realitzar l’estampa de la Festa Major. Mides 48’5x33cm.
A l’exposició, Pau Boada va voler presentar la seva visió personal i artística de la Festa Major.
Entre el 1950 i el 1953, Pau Boada va col·laborar com a pintor en un diorama titulat “Cafè Concert, Toulouse-Lautrec” que representa l’interior d’un cafè concert d’entre finals del S.XIX i inicis del S.XX a París. Tambè va col.laborar en projectes i decoracions d’altres diorames.
Autors: Fermí Calpe, fuster. Lluís Mª Güell, arquitecte, Pau Boada, pintor i Martí Castells escultor.
Aquesta obra es troba actualment al Vinseum.
L’any 1952 realitza una obra amb el títol «La Capta de Sant Fèlix». Obra de guaix sobre paper de mides 46x35cm. Col.lecció particular.
Col.lecció particular
L’any 1952 va tornar a realitzar l’Estampa de la Festa Major de Vilafranca. Segons la crítica d»Acció Catòlic, 27/8/1952″ l’estampa de Pau Boada mai et deixa indiferent.
Any 1953
L’any 1953 entre les activitats organitzades amb motiu de la IIª Exposición y Feria Oficial de la Viña y el Vino de Vilafranca el Penedès, van destacar diverses exposicions al Museu i el premi d’art «El vi en la pintura», que va guardonar una obra del vilanoví J. F. Ràfols, amb un 2n. premi per a la famosa obra «Paisatge des d’una finestra» de Pau Boada, mentre que el premi en l’apartat de dibuixos va ser per al veterà Alfred Opisso.
Pau Boada va realitzar la confecció de programes i la decoració del restaurant de la Fira, a més de figurar al Comité Executiu Organitzador de la Fira com a responsable de «Museo y Exposiciones». Hi van participar 123 artistes.
Van ser uns dies de vàries celebracions, com la Caixa d’Estalvis del Penedès que va inaugurar les seves noves oficines centrals a la Rambla de Nostra Senyora número 2 i 4 de Vilafranca.
L’any 1953 Pau Boada va crear aquesta magnífica obra titulada «Paisatge des d’una Finestra» actualment propietat de Vinseum.
El 1953 li van atorgar el 1r. Premi de l’Exposició Nacional “El vino en las artes plasticas”
Aquest mateix any realitza el cartell de l’exposició de la Fira de la Vinya i el Vi 1953
Any 1954
L’any 1954 Pau Boada va participar en la «IIª Bienal Hispanoamericana de Arte» que va tenir lloc a La Habana, a Cuba amb les obres «Rostres, figures i cantors.»
A l’octubre de 1954, es va organitzar el » I Concurso de dibujos, organitzado por Panadés». Pau Boada va ser membre del Jurat, juntament amb Manuel Baró, Carlos Casanellas y Alfonso Chulvi com a Director del «Panadés» i Delegat de la Premsa i Ràdio locals.
Títol de l’bra «Parella inefable» realitzada en tinta sobre paper de mides 42×46 cm. És un tema molt poc treballat per Pau Boada. Col.lecció particular.
«Vilafranca des del Camp Gran», realitzat en guaix sobre paper de mides 25x50cm. Col.lecció particular. Pau Boada va dibuixar i pintar diferents obres des d’aquesta perspectiva.
Any 1955
El 1955 participa a la “III Bienal Hispano-Americana de Arte” de Barcelona. Hi presenta l’obra «Natura morta» de 62x92cm. en Tremp d’ou gras sobre tela.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El mes de maig del 1955 Pau Boada tornarà a ser jurat del VII Concurso San Fernado, juntament amb Manuel Baró, Alfonso Chulvi, Carlos Casanellas i Josep Colomer Ráfols.
El mes de juliol del 1955 es convoca el IIº Concurso de Dibujo» organizado por el Semanario Panadés. Tema «Como ves tu la Fiesta Mayor?» Pau Boada seria al Jurat.
Acció Catòlica, 24-12-1955 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 24 de desembre del 1955, Pau Boada va il.lustrar el «Retaule poètic Nadalenc» publicat a doble pàgina central al Diari Acció Católica número 50 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Any 1956
El 25 d’abril de 1956 va realitzar la contracoberta de la revista Dionysos per iniciativa de Manuel Benach. Pau Boada hi col·laborava assíduament.
Del 17 al 30 de novembre del 1956 obre una exposició de pintures a les Galerias Laietanas Avda. Jose Antonio, 613 de Barcelona (actualment desapareguda). Hi va presentar un total de 12 olis, 14 guaixos i 8 dibuixos a més dels plafons decoratius de l’Ajuntament de Vilafranca i dels del Restaurant de la Fira del Vi del 1953. (Els dibuixos s’adjunten)
La presentació de la mateixa va anar a càrrec de Luis Monreal y Tejada.
El seu cosí Jaume Mercader-Miret va escriure un sonet després de veure l’exposició:
Una línia precisa contorneja
amb la més elegant simplicitat
la plenitud de formes, tot l’esclat
que la ment de l’artista senyoreja.
Senyoreja en la llum que el cel blaveja,
il.luminant amb viva claredat
la simetria d’un camp ben llaurat
i la vinya amb la terra que rosseja.
Alegria festiva i delitosa
de les palmes de traça fastuosa
en el cor dels fruits i del bon vi.
Alegria del circ, que ens esperona,
i l’aire popular i el goig que ens dóna
Pau Boada, pintor vilafranquí.
Les Galeries Laietanas, de Barcelona, van ser fundades pel marxant i promotor artístic Santiago Segura el 1915. Van ser un trampolí d’iniciatives culturals i un bon aparador de l’art noucentista.
L’any 1956 va rebre l’encàrrec de realitzar un gran mural a la Sala Sant Ramon de Penyafort -ara sala Pau Boada – de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Actualment es la sala on es fan reunions i rodes de premsa dels membres del consistori.
Al segle XIX s’havia anomenat Sala del Conclave i més endavant es va dir Sala Sant Ramon de Penyafort.
l’Any 1871 s’hi va instal·lar la Biblioteca popular, promoguda per Raimon Parera i Ramon Coll, dos benefactors de la vila, sensibles a la instrucció de les classes populars.
Fragments del Mural de la Sala Pau Boada, Ajuntament de Vilafranca – Fotos M. Rosa Ferré
Ho va fer amb la tècnica del tremp d’ou gras amb incisions als contorns i brunyits sobre taulers de fusta enguixats.
En aquest mural es destaquen el mercat, els grallers, l’aviram, les coques de Vilafranca…
Fragments Mural Sala Pau Boada, Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Fotos M. Rosa Ferré
El mural de la Sala Sant Ramon de Penyafort de l’Ajuntament de Vilafranca va ser un encàrrec del llavors Regidor de Cultura Antoni Amadó Gual i sent Alcalde Manuel Guilamany.
Fragments Mural Sala Pau Boada, Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Fotos M. Rosa Ferré
Els murals representen quatre grans plafons i identifiquen els terrissaires, els confiters, vinyes i mercat dels dissabtes. En un pany de paret hi trobem els límits històrics i geogràfics del Penedès
En els altres dos panys de paret, el cicle de la vinya al llarg de les quatre estacions. I el comerç a Vilafranca del Penedès.
Fragments del Mural Sala Pau Boada, Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Fotos M. Rosa Ferré
Revista Dionysos, Gener 1956
Entre el 1955 i el 1956 Pau Boada va rebre l’encàrrec de realitzar el Vitrall central de l’Església de Santa Maria de Vilafranca.
Conjunt de set vitralls. Nomès el central és obra de Pau Boada i la resta de Pau Macià.
Foto M. Rosa Ferré
El vitrall representa el naixement de la Verge i esta dividit en dues parts molt diferenciades.
La part baixa és el naixement i Pau Boada el va realitzar seguint les indicacions de l’assessor litúrgic de la iconografia, Aureli Maria Escarré, Abat de Montserrat
La part alta, havia de ser el fons d’una ascensió de la Verge coronant un gran altar en alabastre, projectat per l’escultor Rafael Solanich, però no es va portar mai a terme, per això es va deixar total llibertat a Pau Boada per a realitzar-ho, però el vitrall central no agradà, ja que el van considerar massa modern.
Els vitralls van ser costejats per Ramon Pujol Güell, que els encarregà a Pau Boada i Pau Macià.
Projecte inicial dels Vitralls de Santa Maria. Foto original en b/n. Col.lecció particular.
Fotos Maria Rosa Ferré
Setmanari Panadés (1941-1971), 7/12/1956 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 7 de desembre de 1956, Lluis Maria Güell fa un magnífic article sobre Pau Boada i la seva obra al Setmanari Panadés. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Any 1957
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 19 de gener del 1957 es va organitzr un «sopar-homenatge» a Pau Boada a Vilafranca.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
A l’abril del 1957 Pau Boada es desplaça a Andratx a Mallorca per realitzar uns murals.
Any 1958
El 24 de desembre del 1958 al 11 de gener de 1959 es van inaugurar una exposició de pintura de Pau Boada i una altre amb el tema “Christmas” al Saló d’Exposicions del Museu de Vilafranca.
Aquesta és l’obra original que es va utilitzar per il.lustrar la portada del catàleg de mà de l’Exposició de Pau Boada al Museu de Vilafranca. el 1958-1959.
Realitzada amb «tremp d’ou gras» sobre tela, de mides 62x92cm. Títol «Natura morta»
Obra de Pau Boada titulada «Flors i raïm» amb Guaix sobre tablex de 66×76 cm.
Preciosa obra de Pau Boada amb el títol «Mones de Pasqua», Tremp d’ou gras sobre tela de 89x117cm.
Obra de Pau Boada títol «Xarcuteria Cal Rosés» Guaix sobre paper de mides 59x45cm.
Col.lecció particular. Foto cedida pels propietaris.
Obra de Pau Boada amb el títol «Gossets savis», Guaix sobre paper de mides 53×62’5cm.
Col.lecció particular. Foto cedida pel propitari.
Pau Boada va realitzar el dibuix de la portada de Nadal del Diari Acción Catòlica número 50 del 24 de desembre del 1958.
En va fer dues més, una per la Festa Major i una altre per la Festa de la Verema.
Pau Boada va realitzar 7 targetons de vidre, gravats a l’àcid, que estàn situats sobre les portes del Saló-cafè de la primera planta del Casino de Vilafranca, a la Rambla Sant Francesc i que fan referència a les activitats pròpies del Casino.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 29 de novembre del 1958 Pau Boada participa en uns col.loquis per a joves organitzats pel Museu. Després, ell mateix els acompanyarà a visitar l’Esglèsia de Sant Francesc de Vilafranca.
Any 1959
El 3 de gener de 1959, el Diari “Panadès” número 894 publica la que seria la última i una de les millors exposicions de Pau Boada al Museu de Vilafranca, amb motiu de les festes de Nadal.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
L’exposició es composava d’olis, dibuixos, “guaches” amb èxit de vendes i de públic, tot i que hi havia alguna crítica sobre tot d’una obra dels castellers mentre queien. Però la critica de “Manelic Panadés” va ser molt positiva en general.
El 8 de març del 1959 va tenir lloc a Vilafranca una “Concentración de Juventud del Panadés” i el cartell de la trobada va anar a càrrec de Pau Boada amb elogis de Sabaté Mill.
El 19 de setembre de 1959 té lloc una exposició titulada “15 años de arte en Vilafranca” amb la participació de Pau Boada.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 24 de desembre del 1959 Pau Boada, juntament amb Carles Casanelles, Manuel Baró, Mn. Jaume P. Sayrach i Jaume Casanova, van ser jurats del I Concurs de Christmas, organitzat per la Sección de Actividades Culturales del Museo.
Any 1960
El 29 d’agost de 1960 Pau Boada dibuixa la portada del diari “Acción” amb motiu de la Festa Major de Vilafranca. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 29 d’agost de 1960 el Diari “Acción” publica a la pàgina 357 un article amb el títol “Còpia d’una carta” per J. Mercader-Miret i la il·lustració es l’obra “Castellers” de Pau Boada, realitzada en tinta i guaix sobre paper.
L’any 1960 Pau Boada va realitzar el «Mural del Vi» al Museu del Vi de Vilafranca del Penedès amb la tècnica de tremp d’ou gras, aplicat directament sobre el mur enguixat amb incisions que contornegen la silueta del dibuix dels diferents elements que formen el mural i d’algunes parts, sobretot les figures brunyides amb la pedra d’àgata.
Les mides de mural son 440 cm alçada X 750 cm amplada X 5 cm gruix.
Sostre de la recepció del Vinseum, Vilafranca del Penedès. Fotos M. Rosa Ferré
Acció Catòlica (1923-1964), 12/11/1960 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Tambè va realitzar la decoració de l»Impluvium» i els decorats del sostre de la recepció del Museu. Ara Vinseum.
El 12 de Novembre de 1960 ja es parla de la magnífica obra que Pau Boada elabora a la sala “Impluvium” del Museu de Vilafranca.
El 1960 Pau Boada va realitzar el magnífic mural i l’obra del sostre de la recepció del Museu de Vilafranca-Museu del Vi i de l’Impluvium. (Avui Vinseum) amb la tècnica de tremp d’ou gras, aplicat directament sobre el mur enguixat amb incisions que contornegen la silueta del dibuix dels diferents elements de cada obra.
El 18 de març de 1960, Pau Boada va participar en una exposició col.lectiva en homenatge a l’escultor Manolo Hugué a la Galeria d’Art «Mirador» de Barcelona.
El 24 de desembre de 1960 amb motiu del 10è. Aniversari de l’Associació de Pessebristes de Vilafranca, va tenir lloc la realització d’un enorme pessebre, amb la participació de Pau Boada que va realitzar els “reis”
Any 1961
El 16 de setembre de 1961, Pau Boada va realitzar la portada de la revista “Acción” un número extraordinari dedicat a la “Fiesta de la Vendimia”. Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
(Foto cedida per Vinseum)
Pau Boada humorísticament la va titular «Dijous Gras»
Aquell mateix any, va realitzar la portada del llibre “La devoció popular a Sant Ramon de Penyafort” editat pel seu amic Manuel Benach i Torrents. S’en van editar 250 exemplars a color.
La cubierta de este nuevo y sugestivo libro, obra del artista vilafranqués don Pablo Boada, la llena un vistoso dibujo en fuerte coloración, de gusto moderno, representando al Santo con el Iibro y la llave, nota feliz de un Protector siempre dispuesto a escuchar nuestras oraciones y atender nuestras demandas de consejo. (Panadés (1941-1971), 8/7/1961)
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 30 de juny del 1961 Pau Boada va format part d’un Jurat, juntament amb Manuel Baró i Carles Casanellas. El tema XIII Concurso «Sant Fernando» de dibujo, organitzat pel Frente de Juventudes de Vilafranca.
Any 1962
El 1962 va realitzar el programa de mà del concert de Joventuts Musicals
Aquest mateix any 1962 va crear el mural del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Penedès de 134x223cm.
Tremp d’ous gras sobre guix amb incisions de contorn i brunyits.
Va presidir l’estand del Consell durant la Fira del Vi del 1963.
Actualment presideix la recepció de la D.O. Penedès a Vilafranca del Penedès.
Mural de Pau Boada de l’any 1962 propietat del Museu de Vilafranca, Vinseum. De mides 260 x 345 cm. realitzat amb la tècnica de guix, tremp d’ou gras aplicat directament sobre el mur.
Mural que representa una perspectiva distorsionada d’una taula de fusta amb un sobretaula blanc. Al centre una font de cristall de tres pisos amb raïms i espigues de blat i margarides a dalt de tot. Al seu voltant hi ha safates amb peix, peres, talls de meló i dues coques, ampolles, gots, copes i gerres. (Vinseum)
Panadés (1941-1971), 4/8/1962 – Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El febrer del 1962, Pau Boada va formar part de la Comissió organitzadora del «Pilar casteller» de Josep Cañas que s’estava realitzant per Vilafranca.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El juny del 1962, Pau Boada, juntament amb Manuel Baró i Carlos Casanellas, torna a ser al Jurat del «XIV Concurso de dibujos de San Fernando» convocat entre les escoles de la Vila i comarca.
Any 1963
El 28 d’agost del 1963 a Vilafranca es va crear la figurar d’un pregoner de la festa. Aquell any va ser pregoner Teodoro Sardà Miret, President del Fomento del Turismo de Sitges. L’Ajuntament de Vilafranca va editar el pregó i les il·lustracions van ser de Pau Boada.
A la Festa Major de 1963 es va inaugurar els Monument als Castellers, realitzat per Josep Cañas, per aquest motiu es va organitzar un Concurs de cartells de la Festa Major, amb un premi de 20.000 pessetes que va guanyar el Sr. Garbayo de Mafrid i el segon premi va ser pel Vilafranquí Carles Casanellas. Pau Boada va ser assessor del procés del monument.
L’any 1963 va tenir lloc la IIIª Exposición y Feria Oficial de la Viña y del Vino i l’espai escollit va tornar a ser el mateix de les anteriors dues edicions, el Parc del Tívoli i el seu entorn, amb oferta als productors i als consumidors. Entre els estands hi havia la taverna de Cal Noi- Noi a inspiració de la que havia ocupat el Palau dels reis de la Corona Catalana, un projecte de l’arquitecte Josep Brugal amb pintures murals de Pau Boada.
Aquest preciós mural de Pau Boada de l’any 1963, va ser encarregat per la Sala Grases de Vilafranca. Actualment es troba a la Rectoria de Vilafranca. Es va realitzar amb tremp d’ou gras, incesions, aplicacions d’or i brunyits.
Té lleugeres diferències entre el dibuix inicial i l’obra definitiva, com sembla que era habitual en l’artista.
El 9 de febrer del 1963 va morir la mare de Pau Boada. En aquell moment el Pau Boada i la seva germana Paquita es van desprendre de la confiteria familiar Cala Giralta.
El 16 de novembre del 1963 «Acción Católica» torna a publicar a la seva portada l’obra de Pau Boada, en un article que es parla de la comarca i els seus problemes. Acción Católica ja l’havia publicat dos anys abans. El 8 d’octubre del 1961
Dibuix vertical de Pau Boada.
Any 1964
El 10 d’octubre del 1964 es publica el llibre “Vilafranca, senyora vila” de Mn. Manuel Trens amb dibuixos de Pau Boada i editat pel Museu de Vilafranca. És una recopilació d’articles publicats a la premsa local sobre personatges de la vila.
Any 1965
El 30 d’abril de 1965 es va publicar l’edició del Primer Pregó de la Festa Major de Vilafranca que va pronunciar l’any 1963, Teodoro Sadá Miret, amb motiu també, de la inauguració del Monument als Castellers. Va ser editat per la Comisión de Cultura y Deportes del Ayuntamiento de Vilafranca, il.lustrat amb dibuixos de la Festa Major per part de Pau Boada.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 26 de maig del 1965 es publica la Junta del Museu de Vilafranca., on hi figura Pau Boada.
El mes de maig del 1965 la Sociedad «La Principal» va organitzar la «Primera Exposición de Arte Romántico» i Pau Boada hi va col.laborar cedint obra seva.
Col.lecció particular
L’any 1965 Pau Boada va dibuixar aquesta «Nadala» i Caixa Penedès la va utilitzar per felicitar les festes als seus clients i amics. També es podien adquirir a la Llibreria Esquei del carrer Sant Joan de Vilafranca. (Ara desapareguda)
Any 1966
El 1966 Pau Boada va realitzar la magnífica obra “Vilafranca”. La tècnica va ser amb tremp d’ou gras sobre tela de 60x92cm. Pertany a la col·lecció de Mutua Penedès Previsió Social. Aquesta obra va ser encarregada per l’exdirector de la Mútua i amic del pintor, el Sr. Tomàs Berdié Montserrat. Actualment està a la Sala d’Actes de la Mútua inaugurada l’any 1996 amb el nom de «Sala Pau Boada». Per inaugurar-la es va reproduir aquesta obra a les invitacions.
Any 1967
El 15 d’abril de 1967 Vilafranca va rebre la visita de periodistes de tot Espanya i es van interessar molt per l’obra de Pau Boada del Museu.
Més o menys l’any 1967 va pintar aquesta obra amb el títol «Fruiteria» amb la tècnica «guaix sobre paper de mides 62x47cm. Col.lecció particular.
Preciosa imatge titulada «Balcó obert» amb la tècnica de «Tremp d’ou gras, sobre tela» de mides 81×130 cm. Col.lecció particular.
Obra de Pau Boada titulada «Colom i fruitera amb síndria» amb la tènica de Guaix sobre tablex, de mides 50×61. Col.lecció particular.
Any 1968
Per la Festa Major de Vilafranca del 1968, Pau Boada va realitzar la tradicional estampa de Sant Fèlix i el programa de la Festa Major.
El 1968 va realitzar un mural per la Mútua Penedès de 180x251cm. amb la tècnica tremp d’ou gras sobre fusta. Va rebre un encàrrec de Tomás Berdié i Montserrat per realitzar una obra que representés la tasca de l’entitat.
La figura central envoltada pels lemes «Seguretat, Prevenció, Protecció i Assistència» representa la Mútua i una representació dels oficis més emblemàtics del Penedès.
Any 1969
El 1969 Pau Boada torna a dibuixar l’estampa de Sant Fèlix per la Festa Major de Vilafranca.
Una preciosa pintura que actualment es propietat del Restaurant «Casa Joan» de l’Estació de Vilafranca del Penedès. Es pot veure nomès entrant al restaurant.
Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès
El 15 de febrer de 1969 va néixer el setmanari “Tothom” i Pau Boada va fer generosament la portada del primer número. Particularment, tinc molts records de l’inici del “Tothom” ja que el van posar en marxa mig clandestinament al lloc on jo treballava.
Aquell any Pau Boada també seria jurat del concurs de dibuix i Pintura ràpida organitzat per la Secció de Belles Arts del Casal La Principal amb la subvenció e la Caixa d’Estalvis del Penedès.
Arxiu Comarcal Alt Penedès
Any 1970
El 19 de gener de 1970 el Diari Tothom va publicar a la portada l’obra dedicada a Sant Ramon de Penyafort. Aquest dibuix es va publicar a la portada del llibre “La devoció popular a Sant Ramon de Penyafort” de l’any 1961 editat pel seu amic Manuel Benach i Torrents.
El programa de la Festa Major de 1970 va incloure il·lustracions de Pau Boada i pròleg d’Antoni Sabaté Mill.
Aquesta foto correspón al vitrall original. Foto cedida per Imma Olivella i Font
Foto de la reprocció facilitada per Vins Font de La Múnia.
Col.lecció particular
Estampa pels Castellers de Vilafranca per la seva Festa Patronal. El text de l’estampa amb aquests versos d’Antoni Massanell:
«Oh gloriós Arcàngel Sant Miquel
als qui imploren e vostre patronatge,
feu que no ens manqui mai fe nicoratge
i alçant castells puguem assolir el cel.»
El 11 d’octubre de 1970 per la Festa de Sant Miquel, va realitzar l’estampa del XXII Aniversari de la Colla dels Castellers de Vilafranca.
El 1970 es van incorporar aquests «trencadís» de ceràmica a l’edifici del carrer de La Lluna, 4 i 6 de Vilafranca del Penedès. Arquiecte J. Brugal. (Làstima que un d’ells està en molt mal estat)
Fotos Maria Rosa Ferré
Any 1972
A la Festa Major de Vilafranca del 1972, Pau Boada va ser Jurat del concurs d’Aparadors, amb el lema «La més típica de Catalunya»
També aquest mateix any 1972 per la Festa Major de Vilafranca, li van tornar a encarregar l’estampa de Sant Felix.
El 10 de desembre del 1972 Pau Boada va ser Jurat del «I Concurso Juvenil de Dibujo»
Any 1973
Una de les seves ultimes obres es del 1973. Va ser un magnífic mural en mosaic amb el títol “Penedès” realitzat per la Caixa de Pensions de Vilafranca. (Ara CaixaBank) La tècnica és en tessel.les d’esmalt de Murano acolorit.
Actualment es troba a la Sala de Lectura (antiga biblioteca) de l’Of. 0033 de «CaixaBank» de Vilafranca del Penedès, al carrer de Sant Joan. Sala actualment sense ús.
La biblioteca és va inaugurar l’any 1932 a l’antiga Casa Pairal dels Magaroles de la Plaça Sant Joan, amb parlaments dels representants de La Caixa i de l’alcalde de la Vila Sr. Masachs.
Any 1974
El 1974 va realitzar el mural “Al·legoria” per la Mutua Penedès. Cedida al seu dia a la Clínica Sant Ramon per agrair les atencions rebudes pel personal quan ell va estar-hi ingressat. Realitzada amb Tremp d’ou gras sobre guix amb incisions als contorns i brunyits. Mides 130x101cm.
Actualment es troba a la «Sala Pau Boada» de la Mútua Penedès Previsió Social.
Mutua Penedès Previsió Social.
Foto Maria Rosa Ferré
Festa Major de 1974. L’edició del pregó d’aquell any, es va confeccionar amb il·lustracions de Pau Boada.
L’any 1974 es va publicar el llire «El barri gòtic i els museus de Vilafranca», editat pel Museu de Vilafranca, patrocinat per la Caixa d’Estalvis del Penedès, amb text de Manuel Benach i Torrents i fotografies de Lluis Mas i Graells. Tipografia Emporium SA.
Es parla de Pau Boada que en aquell moment formava part de la Junta del Museu com a vocal.
Any 1975
Aquesta és la preciosa homilía realitzada per Mn. Frederic Ràfols, Rector de Capellades el 1975, durant la cerimònia de l’enterrament de Pau Boada a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès. Cedida per Mn. Josep Puig.
Làpida adequada, dissenyada i promoguda per la família Jané-Campllonch.
Quan vaig acabar el treball de recerca de la seva vida i obra, li vaig portar una rosa. (9 de maig de 2021)
Foto Maria Rosa Ferré
El 15 d’agost de 1975, el dia de la Mare de Déu d’Agost, moria Pau Boada, als 65 anys, arrel d’una curta i ràpida malaltia. Des de la Clínica Sant Ramon de Vilafranca el van portar al Museu de Vilafranca i d’allà a sobre les espatlles fins a la Basílica de Santa Maria per la cerimònia religiosa. Mn. Frederic Ràfols que va oficiar l’acte, va autoritzar que toquessin les campanes a difunts per aquell acte, cosa que havien estat molts anys sense fer-ho.
Mn. Trens va dir que Pau Boada «havia passat de puntetes per aquesta vida»
