Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 – 1988) conegut amb el nom artístic de Ferdinandus, és considerat el millor esgrafiador català del segle XX. A més fou dibuixant, pintor, escultor i també conreà el fresc.
El seu estil participa indiscutiblement del Noucentisme i es basa en la tradició catalana de l’esgrafiat setcentista. Els seus rellotges de sol estan acuradament calculats gnomònicament, així que podem afegir a la llista d’oficis que també fou un brillant quadranter.
Reconstruí models escultòrics de la Casa dels Canonges de Barcelona i restaurà els importants esgrafiats de la Casa dels Velers de Barcelona (1929-33).
Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39) treballà a Martorell, on i restaurà nombrosos esgrafiats i rellotges de sol arreu de Catalunya.
Es poden trobar obres seves a Barcelona, Cabrera d’Anoia, Castellolí, Esparreguera, Flaçà, Hostalets de Pierola, Lleida, Manlleu, Masquefa, Olot, Piera, Reus, Sabadell, Sant Cugat, Sant Feliu del Llobregat, Sant Joan de les Abadesses, Talamanca, Terrassa, Tremp, etc.
Esgrafiats interessants a destacar:
Monestir de Santes Creus
La façana que aboca a la plaça de Santa Llùcia, de la porteria d’accés al Monestir de Santes Creus, a Aiguamúrcia, Alt Camp, presenta un portal adovellat de mig punt i una finestra capçada, damunt la qual hi ha inscrita la data de 1741.
Tota la façana està decorada amb esgrafiats que porten la signatura de Ferdinandus Serra (Ferran Serra), realitzats a començament dels anys seixanta, combinant restauració amb obra original. Destaca el rellotge de sol amb la llegenda Jo sense sol i tu sense fe no valem res.
Casa dels Velers de la Via Laietana de Barcelona
La casa del Gremi de Velers, obra d’una gran sobrietat estructural, és una de les cases més notables de la Barcelona del segle XVIII
Cases dels Canonges
Els seus resultats acadèmics i els seus primers treballs devien haver estat molt brillants quan al voltant dels seus 23 anys, el 1928, se li encarrega fer uns grans esgrafiats per la façana de les Cases dels Canonges de Barcelona.
Les Cases dels Canonges són un conjunt d’edificis adjacents a la Catedral i al Palau de la Generalitat, als quals s’accedeix pels carrer del Bisbe.
Cal Carboner (Els Hostalets de Pierola – Anoia)
Cap a l’any 1933, recentment acabada l’obra de la Casa dels Velers, el trobem treballant a Hostalets de Pierola, a la façana de Cal Xic Carboner o Cal Carboner, al carrer de l’Església 12
Cal Pepus de la Llorença (Piera – Anoia)
Cal destacar especialment els dos rellotges de sol. L’un, orlat amb figures d’animals, mostra el següent lema: “Que les hores que et marqui de ta vida, ¡ oh vianant !, siguin de joia com rialla eixerida de bell infant. L’altre diu “Si encara som al matí no cerquis l’hora aquí.“
Cal Miquelet, Carrer Major 59 de Vallbona d’Anoia
Amb representacions geomètriques i florals i una única figura humana flanquejada per diverses orenetes que es veu situada a la primera planta entre els dos balcons.
Ajuntament de Martorell
Edifici del segle XVI que conserva, al seu nivell inferior, elements originals com el portal adovellat o la finestra amb llinda i brancals de pedra. Havia estat antiga casa senyorial dels Rosanes, els Castellvell, els Foix, els Requesens i, durant els segles XVII i XVIII, dels marquesos de Vélez. Va ser restaurat el 1937.
Casa Sastre (Piera – Anoia)
És una de les cases més notables de Piera. Va ser edificada l’any 1728 pel notari Jeroni Sastre i Rovira, tal com figura inscrit a la llinda de la porta principal. Segons la tradició, en aquesta casa hi sojornà el rei Carles III en la seva visita a Piera, l’any 1759.
Ca la Pentinadora (Piera – Anoia)
Edifici entre mitgeres construït l’any 1784 però del tot transformat el 1943
Can Feixes de Cabrera d’Anoia,
El 1946 l’artista, treballa en la masia documentada des del segle xv i remodelada l’any 1945 quan la finca fou adquirida pels germans Huguet que es dedicaven al conreu de la vinya.
Casa Llopart (Martorell – Baix Llobregat)
Edifici del segle XVI, molt modificat posteriorment, que va ser propietat al segle XVIII de Marià Llopart, coronel dels exèrcits reials i cavaller de Santiago. Conserva dos interessants finestrals, un de gòtic, d’arc conopial, i l’altre renaixentista. Aquest té les mènsules esculpides amb personatges que mostren sengles escuts. El frontó mostra una cara dins d’un cercle anellat i al seu costat, dos curiosos personatges, una dona de llarga cabellera i un home nu.
En aquesta casa hi va viure Vicenç Ros i Batllevell, industrial, polític i mecenes, que va ser alcalde de Martorell.
Textos i Fotos @Maria Rosa Ferré
