Breu historia del final de 113 anys de la Model
El Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona, conegut com ‘la Model’, es va començar a construir el 1887 i es va inaugurar el 9 de juny de 1904. En aquesta època, la presó estava situada als afores de la ciutat i va ser batejada com ‘Model’ perquè havia de servir com a model per a la reforma del sistema penitenciari de l’època, però el creixement de la ciutat va acabar incorporant l’edifici al nucli urbà. L’Espai ocupa dues illes de cases del barri de la Nova Esquerra de l’Eixample de Barcelona.
El passat 3 de maig es va iniciar el trasllat dels 931 presos de la presó Model de Barcelona cap als centres de Brians 1 i Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), degut a que la Model, era un centre obsolet i que per a reformar-lo calien més de 25 MM €
En aquests trasllats es van tenir en compte criteris de proximitat i contactes familiars, però també s’ha tingut en compte l’opinió dels interns, de manera que el canvi no suposi una distorsió per als reclusos.
D’aquesta manera a més es podrà atendre la “reivindicació històrica” dels veïns de l’Esquerra de l’Eixample, que fa anys que demanen que s’enderroqui el recinte. Sembla que finalment s’hi destinaran equipaments com una escola bressol, un centre escolar, un casal per a la gent gran, un altre per a joves i un memorial, a més de zones verdes.
La visita
Arrel del tancament, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya ha organitzat unes visites per tal de que qui ho demani, pugui visitar el Centre des del 3 de juliol fins al 26 de novembre de 2017. En total es varen rebre 65.000 peticions de la ciutadania i es van esgotar ràpidament totes les reserves.
Se segueix un itinerari preconcebut ja que la visita es formula com una experiència per al coneixement i l’aprenentatge.
Itinerari de la visita
Un cop a l’interior del pati de la presó i prèvia identificació, ens varem adjuntar en un grup i va començar la visita. Realment impressionava està allà dins i sobre tot veure i sentir com les portes s’obrien i estancaven davant i darrera nostre.
Es visita el passadís d’accés, el Panòptic, la galeria 5, la 4 i la 1, el pati, el locutori i el servei de paqueteria.
Voldria destacar alguns punts que son els que més ens van impressionar:
El panòptic
Aquest espai permetia controlar alhora les 6 galeríes de la presó. En cadascuna d’elles s’hi concentraven interns de diferents característiques. La capacitat habitual podia ser de 800 reclusos però les dades que faciliten a la visita ens diuen que l’any 1939, en acabar la Guerra Civil, la Model va arribar a encabir 12.745 interns.
La galeria 5: Exposició “113 anys, 13 històries”.
A la Model hi han hagut interns de tota mena, però també de singulars: intel·lectuals, polítics, sindicalistes, sacerdots, alcaldes…
En aquesta magnífica exposició s’han seleccionat 13 moments i 13 protagonistes de la densa historia dels 113 anys de la Model.
Mol interessant i molt didàctica l’exposició, que no deixa indiferent a ningú i que fa reflexionar i molt.
Aquesta exposició consta de la historia de les següents persones o fets emblemàtics de la història de la presó i de la seva vinculació a la ciutat i al país.
-
1904 Ramón Albó
-
1909 Francesc Ferrer i Guàrdia
-
1929 Lluís Companys i Salvador Seguí
-
1925 Jaume Compte o Marcel·lí Perelló
-
1936 Mossèn Salvador Balletbó
-
1936 u 1939 La cel·la buida (Principi i fi de la Guerra Civil)
-
1939 Josep Fortuny i Torrents
-
1945 Helios Gómez Rodríguez
-
1955 A.R. Àlies La Gilda
-
1955 Els 113 de l’Assemblea de Catalunya
-
1974 Salvador Puig Antic
-
1975 Lluis M. Xirinachs
-
1977 Juan José Moreno Cuenca “El Vaquilla”
-
1984 Treballar a la presó.
El pati
Es un pati gran però trist, fosc, penós i on es pot observar perfectament el pas de la historia. Als terres encara hi ha dibuixats una pista de tenis i altres jocs que de ben segur servien d’entreteniment a les llargues hores dels interns.
Aquest espai va anar quedar integrat a l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona i amb el pas dels anys s’hi han construït moltes edificacions i aixó comportava moltes tensions ciutadanes.
Locutori
Res es igual que el que veiem a les pel·lícules. La realitat sempre supera a la ficció.
Aquests minúsculs espais on segurament han vis i sentit moltes llàgrimes i suposem que també alegries, eren els únics llocs on els interns tenien per comunicar-se amb el món exterior, a través de familiars i amics i alhora que els ajudes a suportar la monotonia.
El reglament autoritzava dues trobades setmanals de 20’
